La Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona compta amb un dels pocs exemplars acolorits i complets del Gran Atles de Johannes Blaeu conservats arreu del món. Aquesta autèntica joia bibliogràfica i màxim exponent del que s'ha anomenat l'Edat d'Or de la cartografia europea fou impresa per primera vegada a Amsterdam l'any 1662. L'atles representa en si mateix un fidel testimoni del coneixement del món en el seu temps, resultat de l'expansió de la navegació de les marines europees en el desenvolupament de les rutes comercials impulsades des del segle XV, quan la desestabilització política i les lluites de religió convertiren el Mediterrani en un espai insegur.

La confecció de mapes que expliquin la naturalesa física del món és molt antiga. Representar el món ha estat des d'antic quelcom més que plantejar una cartografia més o menys exacta del nostre entorn. Aquestes representacions remeten directament a la manera en que a cada cultura s'ha explicat el món i la seva relació amb ell.

La col·lecció digital "Banderins del Pavelló de la República" permetrà l'accés i la consulta en línia dels banderins conservats a la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. La col·lecció consta de 97 unitats documentals que daten dels anys 60 i 70 del segle XX i pertanyen majoritàriament a agrupacions i associacions polítiques, culturals, socials, sindicals i religioses. Des del punt de vista històric, constitueixen una font molt important per a l'estudi de la iconografia i la imatge de la vida social, política i econòmica a l'Estat espanyol durant el període Franquista. Aquest projecte de digitalització permetrà posar a l'abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material poc conegut fins ara pel fet de pertànyer a col·leccions privades normalment poc accessibles.

Col·lecció d'exemplars de la Guerra Civil Espanyola i d'altres temàtiques (comercials, d'espectacles, etc.) i èpoques. Els més espectaculars són fets amb cromolitografia, però n'hi ha d'interès bàsicament documental que són simplement tipogràfics. Destaca per la seva raresa una àmplia sèrie de cartells polítics i sindicals de l'Anglaterra de començaments del segle XX, donatiu del diplomàtic i erudit Eduard Toda.

Aquesta col·lecció digital permet l'accés i consulta en línia de 131 cartells turístics sobre Catalunya, de temàtica variada -paisatges, pobles, ciutats, patrimoni cultural, festes, etc.- editats per la Generalitat de Catalunya de 1979 a 2008. Permet estudiar l'evolució del cartell turístic al llarg de tres dècades i constitueix una font important per a l'estudi de la imatge i el turisme. Aquest fons es troba íntegrament catalogat i classificat al catàleg de la Biblioteca de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta col·lecció s'originà el 1983 a partir de la donació del fons del periodista i atleta català Guerau Garcia. La Generalitat de Catalunya decidí vetllar per la catalogació, conservació, difusió i increment d'aquest tipus de documents. Es tracta d'una col·lecció d'uns 900 exemplars que constitueixen un recorregut per la història de l'esport català. és una bona mostra dels cartellistes que a través del seu art han donat a conèixer els esdeveniments esportius de Catalunya des dels inicis del segle XX.

Col·lecció de cartells polítics principalment dels anys de la transició democràtica i les primeres eleccions. Procedeixen del Centre de Documentació de la Comunicació (CEDOC), adscrit a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la col·lecció personal de Josep Vinyals. Els cartells reflecteixen l'activitat política del període esmentat amb propaganda electoral i publicitat de partits polítics d'àmbit municipal, estatal, autonòmic o europeu, així com de moviments sindicals. Destaquen un conjunt de cartells d'àmbit internacional de diferents dècades del segle XX, principalment d'Itàlia i Xile, així com alguns de França, Portugal, Grècia i la Unió Soviètica.

Aquesta col·lecció digital permet l'accés i la consulta en línia dels cartells conservats a la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. La col·lecció consta de més de 10.000 unitats documentals i, des del punt de vista històric, constitueix una font molt important per a l'estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle XX fins als nostres dies. El fons digital consta de més de 3.000 cartells digitalitzats corresponents al període de la Segona República espanyola i la Guerra Civil. De moment, i fins a completar l'accés a tota la col·lecció, aproximadament uns 1.000 es poden consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya.

La col·lecció de fotografies Colònies d'Infants Evacuats de l'Arxiu Històric de la UB, consta de tres àlbums, dos de "Colonias en Francia" i el tercer de "Colonias del Extranjero". En el seu interior les fotografies estan agrupades per les poblacions on es trobaven les colònies, amb un total de 173 fotografies. Aquestes mostren nens i nenes de totes les edats en la seva vida quotidiana a les colònies. En el conjunt dels tres àlbums podem resseguir totes les tasques i activitats fetes al llarg d'un dia: llevar-se, rentar-se, menjar, estudiar, anar a classe, jugar, cantar, etc.; així com les instal·lacions de les colònies: les habitacions, els menjadors, les aules, els jardins i patis, els exteriors, etc.

La Biblioteca de Catalunya va comprar a la família del dibuixant Francesc Vila Rufas "Cesc" (Barcelona 1927 - 2006), l'arxiu d'originals, estampes, fotografies, diplomes i altres documents relacionats amb la seva activitat que conservà sempre amb ell.
En aquest fons hi sobresurten des dels dibuixos que aquest dibuixant emblemàtic, cronista gràfic de la societat catalana del franquisme i de la transició a la democràcia, feia quan era nen fins als que va estar fent per a diaris, revistes, reculls monogràfics, etc. fins el final de la seva vida.

Aquesta col·lecció dóna accés al fons digitalitzat de més de 2.000 dibuixos i aquarel·les de temàtica naturalista, així com fotografies i diapositives de l'ètnia Fang i altres ètnies d'Àfrica representants de l'antropologia cultural, llibretes de camp referents als goril·les de muntanya i conducta dels bonobos en els seus habitats originals, i diapositives de les primeres imatges del goril·la albí (Floquet de neu) jugant en el seu espai natural al Centre Ikunde. Tot aquest material ha estat recollit i elaborat en el decurs de més de cinquanta anys de vida professional del Dr. Sabater Pi, reconegut especialista en etologia, primatologia i antropologia africana. La importància de la col·lecció es troba en la singularitat, varietat i quantitat dels dibuixos (apunts del natural) i resta de material gràfic que han estat obtinguts per visió directa.

La col·lecció d'enquadernacions històriques i artístiques que es conserven a la Biblioteca de Catalunya és una de les més importants de l'estat espanyol. Des dels seus inicis, amb la compra de la Biblioteca Aguiló (1907), i la última, amb la compra del taller dels enquadernadors Brugalla (2008), les enquadernacions artístiques han estat presents en els fons de Reserva de la BC.

Aquesta col·lecció d'enquadernacions que presentem dins la Memòria Digital de Catalunya, començada amb l'estudi de les enquadernacions dels Fons Miralles (1951) i Espona (1959), i que continuarà amb altres, conté tots els estils clàssics de les enquadernacions espanyoles i internacionals. La signatura dels enquadernadors més rellevants de Catalunya, Espanya, França, Anglaterra, Alemanya, etc., des del segle XVIII, quan les enquadernacions es comencen a signar, hi seran presents: Miralles, Angel Aguiló, Emili i Santiago Brugalla, Capé, Chambolle-Duru, Belz-Niedrèe, Marius Michel, Bauzonnet i un llarg etc.

Aquesta col·lecció és un compendi de les prop de 6.000 cartes, donatiu que va fer el filòsof Josep Ferrater Mora (1912-1991) a la Universitat de Girona. La correspondència entre el filòsof i els seus amics, polítics i intel·lectuals de l'època ens permet tenir una idea de quina era la situació política i social d'Espanya i com percebien aquesta situació els exiliats. Aquesta col·lecció comprèn des de la seva marxa cap a l'exili als anys 40 (Cuba, Xile i Estats Units), fins la seva mort l'any 1991. Entre d'altres documents d'interès s'hi poden trobar escrits relacionats amb la política i cultura enviades per personalitats de l'època: Xavier Benguerel, Enrique Tierno Galván, Néstor Almendros i Josep Trueta, entre molts d'altres.

Col·lecció de partitures i particel·les de la Societat Coral Erato de Figueres. La col·lecció està formada per partitures manuscrites i editades dels segles XIX i XX, amb composicions d'autors catalans i arranjaments d'obres universals.

Aquesta col·lecció està formada per les imatges dels ex-libris que acompanyen i identifiquen cadascun dels fons especials i llegats a la biblioteca de la Universitat de Girona. Aquests ex-libris estan dissenyats per la pròpia universitat.

Alain Daniélou (1907-1994), assagista, musicòleg, sanscritista i filòsof, va ser professor de la Universitat de Benarès des de 1949 fins a 1953, membre d'honor de l'Institut Francès d'Indologia i director de la biblioteca dels manuscrits d'Adyar el 1954, entre d'altres. La seva dedicació a la música li va valer la direcció de l'Institut de Musicologia Comparada de Berlín i Venècia fins el 1977. La fonoteca de Casa Àsia porta el seu nom com a reconeixement a les obres que va deixar a la institució: bobines que contenien més de 50 hores de música tradicional gravades entre 1950 i 1970 a països com l'Índia, Afganistan, Iran o Tailàndia, entre d'altres. El seu llegat és avui en dia una de les principals fonts de música asiàtica d'Europa.

El fons Alain Daniélou comprèn enregistraments musicals ètnics de països asiàtics i d'Orient Pròxim. Es tracta d'enregistraments inèdits amb documents únics sobre estils i intèrprets actualment desapareguts. L'any 2003, la Fundació Alain Daniélou dirigida per Jaqcues Cloarec va cedir a Casa Àsia la col·lecció fonogràfica i és el Museu de la Música qui custodia les bobines originals.

La Primera Guerra Mundial, conflicte armat a escala internacional que tingué lloc del 1914 al 1918, va involucrar a totes les grans potències mundials, repartides en dos bàndols: l'Aliat i el de les Potències Centrals. El fons de fotografies de la Primera Guerra Mundial es composa per un ric conjunt d'instantànies d'alguns dels principals escenaris de batalla a Europa. Destaquen les imatges del front occidental a la línia Somme-Verdun en el bàndol Aliat liderat pel general Joffre. També hi ha imatges del front balcànic a Macedònia i Sèrbia.

El fons de l'Antic Hospital de Santa Maria, custodiat al Servei d'Arxiu i Llegats de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, és un conjunt documental que ens permet conèixer la història d'una institució de beneficència convertida avui en institució cultural. La col·lecció conté privilegis, butlles, llibres de testaments, constitucions, documents sobre expòsits i orfes, comptes de l'hospital, etc. L'arc cronològic abasta els segles XV al XX. Els documents referits als segles XV i XVI, tot i que hi són escassos, per contra, són els que tenen més importància documental, ja que donen constància de la creació i construcció de l'Hospital. En són bona prova el privilegi reial, de 1453, concedit per la reina Maria de Castella, com a lloctinent del rei Alfons IV; les butlles del papa Calixte III o la còpia d'un document on s'explica la col·locació de la primera pedra de l'edifici.

Aquesta col·lecció digital permet l'accés i consulta en línia dels fullets digitalitzats del fons de la Cambra de Comerç de Barcelona. La col·lecció està formada per 1.300 fullets d'un gran valor per als investigadors i estudiosos de l'economia espanyola de finals del segle XIX i principis del XX. El fons és fonamentalment sobre temes econòmics i empresarials, amb documents sobre els aspectes més variats de l'economia espanyola, i també, encara que en menor nombre, internacional, que en molts casos, són publicacions difícils de localitzar en altres fons documentals. Aquest fons es troba íntegrament catalogat i classificat al Catàleg de la UPF i al CCUC.

La col·lecció està formada per 421 documents publicats o escrits entre els anys 1680 i 1750; és a dir, durant els prolegòmens i els anys immediatament posteriors a la Guerra de Successió. La col·lecció comprèn tant documents impresos com documents manuscrits. Es tracta de documents rars, difícils de localitzar i de consulta restringida.

Aquesta col·lecció permet accedir a 19 volums de la col·lecció de literatura jurídica antiga conservada a la reserva de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. El contingut d'aquest fons abasta diverses obres sobre dret romà, dret eclesiàstic i dret català com ara el Usatges i obres de juristes catalans antics com, per exemple, Jaume Callís. Bona part dels fons provenen de la donació de Josep M. Pons i Guri.

Aquesta col·lecció està formada pel fons de manuscrits d'Aurora Bertrana. Inclou un recull d'articles i assaigs, conferències, correspondència, documents personals diversos, documents referents a Prudenci Bertrana, entrevistes, guions, manuscrits literaris, memòries, narrativa breu, novel·la i poesia.

Aquesta col·lecció està formada per manuscrits de l'obra literària de Prudenci Bertrana, a més, d'articles, conferències i d'altra documentació personal.

Aquesta col·lecció conté 549 fullets publicats entre 1750 i 1814, durant els regnats de Ferran VI, Carles III i Carles IV. Són documents rars, difícils de localitzar i de consulta restringida. Contenen, principalment, informació jurídica, administrativa i política d'aquests regnats. Aquests fullets formen part del fons de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i provenen de dues col·leccions diferents: fons Joan Crexell, donació del Dr. Josep Fontana i Làzaro. L'idioma majoritari és el castellà.

La col·lecció està formada per més de 700 fullets impresos publicats entre 1814 i 1868. Són escrits legals, administratius, polítics i propagandístics pertanyents als regnats de Ferran VII i Isabel II. L'extensió i les dimensions dels fullets són molt variables i es troben en bon estat de conservació. L'idioma majoritari és el castellà.

Aquesta col·lecció conté 164 fullets publicats entre 1500-1680, durant els regnats dels monarques de la dinastia dels Àustria. Són documents rars, difícils de localitzar i de consulta restringida. Contenen, principalment, informació jurídica, administrativa i política d'aquests regnats. Aquests fullets formen part del fons de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i provenen de dues col·leccions diferents: fons Joan Crexell, donació del Dr. Josep Fontana i Làzaro.

Aquesta col·lecció digital és una part del fons de la col·lecció Martorell - Solanic i està formada per cartells i programes de concert, partitures d'arranjaments i adaptacions musicals realitzades per Oriol Martorell , diapositives i fotografies de concerts i estades a l'estranger. Aquests materials permeten fer una aproximació a la intensa activitat artística d'Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi sota la seva direcció durant el període 1946-1991.

Aquesta col·lecció digital és una part del fons de fotografies del desaparegut fotògraf i activista cultural manlleuenc Carles Molist i Carrera (1948-1998). Per la seva vinculació amb diversos mitjans de comunicació escrits locals i comarcals, Molist retrata la transició democràtica a Manlleu i Osona. L'abast cronològic de la seva obra va del 1971 al 1997. La temàtica és molt diversa: actes culturals, polítics, reportatges paisatgístics, activitats de grups juvenils i de lleure, urbanisme, etc. El fons va ser cedit per la família Molist Carrera a l'Ajuntament de Manlleu l'any 2001 i passà a formar part de l'Arxiu Municipal de Manlleu, dipositant-se a la Biblioteca Municipal de Manlleu, Espai Mossèn Blancafort. El fons disposa de 180.000 negatius i 20.000 fotografies positivades en paper, i se n'han digitalitzat aproximadament un 30%.

Als fons musicals que la Biblioteca de Catalunya ja tenia del compositor Frederic Mompou s'afegiren més endavant altres donacions fetes per la pianista Carmen Bravo, vídua del músic. Aquesta és de clixés fotogràfics estereoscòpics en vidre. Les fotos són en general fetes cap al 1918-22, per Josep Mompou, el pintor, germà gran i protector de Frederic.

A part de fotografies familiars, i d'altres centrades en el negoci que tenien de foneria de campanes, hi ha més clixés d'excursions per la Costa Brava, les Balears i Barcelona mateix, d'exposicions de les Galeries Dalmau de Barcelona, de vols pioners d'aviació i d'altres esdeveniments.

Marcel·lí Gausachs i Gausachs (1891-1931) era membre del Centre Excursionista de Catalunya i prenia part activa en la secció de fotografia.

El fons consta de 349 plaques de vidre estereoscòpiques, 119 positives i 230 negatives, de 4'5 x 10 cm. Són imatges de l'entorn paisatgístic, arquitectònic i humà de Catalunya i Espanya, i també d'algun indret de França i Bèlgica a principis del segle XX.

El Fons fotogràfic Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges estereoscòpiques en plaques de vidre. Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) fou un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia. Les imatges que integren aquest fons, fetes entre 1911 i 1926, reflecteixen diversos aspectes de la Catalunya de principis del segle XX. Es poden trobar imatges de diferents poblacions de Catalunya, i també d'altres indrets els quals Salvany va conèixer (Illes Balears, Madrid, Egipte, etc.).

La col·lecció fotogràfica sobre les Balears és un recull de fotografies que provenen de diferents fons de la Biblioteca de Catalunya i que té el seu origen en l'exposició "La mirada del viatger: les Balears a les col·leccions fotogràfiques de la Biblioteca de Catalunya (1900-1935)" inaugurada el gener de 2009. Oberta a futures incorporacions inicialment consta d'unes 700 fotografies amb imatges de Mallorca, Menorca i Eivissa de principis del segle XX. Els autors són Josep Salvany, Joan Nonell, Guillem Bestard, Juli Soler, Francesc Matheu, Leandre Cervera i Frederic Mompou.

La col·leció digital de cuina antiga és una selecció dels llibres més rellevants del fons bibliogràfic Grewe especialitzat en alimentació i gastronomia. Aquest es va iniciar al 1997 amb la incorporació als fons de la UB de la biblioteca de cuina de Rudolf Grewe, especialista en gastronomia i estudis de l'alimentació, i autor de l'edició del llibre de Sent Soví per a "Els nostres clàssics". La donació consta de 129 llibres antics (des del segle XVI al 1820) i gairebé 1000 llibres moderns.

A la Biblioteca de Catalunya es guarda una part important de l'arxiu de l'antic Hospital de la Santa Creu. L'antic Hospital és una institució creada el 1401 per la ciutat i el bisbat de Barcelona, que ha perviscut com a principal centre d'assistència a Catalunya fins al començament del segle XX, cosa que el converteix en un dels hospitals generals més antics d'Europa.

Els documents que es presenten en aquesta col·lecció es corresponen als Llibres d'entrades de malalts, una de les sèries més rellevants d'aquest fons per la seva extensió cronològica i la riquesa d'informació que conté per a la recerca. Altres sèries com els llibres d'expòsits, els llibres de dides o els de comptabilitat s'afegiran posteriorment per tal d'oferir a l'investigador aquest fons documental essencial per a la història de Catalunya.

La biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) té un fons antic format per uns 4.500 volums. Les dades d'edició d'aquests volums van des del segle XVII fins a la meitat del XX. Aquest fons inclou també uns 90 títols de revistes editades entre finals del segle XIX i principis del XX.

El fons històric de ciència i tecnologia conté uns 11.000 llibres i 5.000 volums de revistes especialitzades en ciència i tecnologia publicades des del segle XVI fins a l'any 1950.

Aquesta és una col·lecció de la biblioteca de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB). Conté llibres, revistes, cartes nàutiques i altres documents antics relacionats amb el desenvolupament de les ciències nàutiques, de la història marítima i d'altres disciplines com l'astronomia, el dret, la física, la matemàtica, la tecnologia mecànica, etc.

Aquest fons recull els diaris escrits per la mestra Rosa Sensat i Vilà (1873-1961) on es relaten fets, reflexions i pensaments anotats entre els anys 1914-1928 sobre la seva tasca pedagògica diària a l'Escola del Bosc de Montjuïc. Els diaris es composen de vuit quaderns amb gairebé 4.000 pàgines manuscrites.

Fons de l'Arxiu històric personal de la mestra Rosa Sensat i Vilà (1873-1961) que inclou cartes, diaris manuscrits, anotacions de viatges, fotografies, llibretes escolars dels seus alumnes, així com obres i articles publicats a revistes pedagògiques de l'època.

En aquesta col·lecció s'afegeixen també, documents relacionats amb la seva tasca com a mestra de mestres i com a mestra de la dona.

El Boletín de Veterinaria va ser la primera revista professional de veterinària a Espanya, creada a imatge del Boletín de Medicina, Cirugía y Farmacia, per José María Estarrona, catedràtic de l'Escuela de Veterinaria de Madrid, qui inicia la seva publicació el 15 de març de 1845 amb la intenció, a més, de servir de mitjà de comunicació de la Sociedad Veterinaria de Socorros Mutuos. Després de la mort del seu fundador el mateix any, seria continuada per Nicolás Casas i Guillermo Sampedro. Es tractava d'una publicació quinzenal inicialment i desenal després, distribuïda per subscripció, que arribaria puntualment a uns 700 subscriptors, i que desapareixeria quinze anys més tard, el 25 de juny de 1859. El seu format habitual era un quadernet de 16 pàgines de 19 x 13 cm a columna única i en ocasions amb gravats i anuncis. Seria continuada per Nicolás Casas amb el títol El Eco de la Veterinaria.

Col·lecció que conté les cartes enviades i rebudes per Joan Maragall així com una àmplia mostra dels originals de la seva obra literària: poesies, himnes, elogis, etc. Inclou també documentació gràfica personal i familiar.

La correspondència de Marià Aguiló forma part del fons del bibliòfil i erudit, que va ingressar a la Biblioteca de Catalunya el 1985. Es tracta d'una correspondència privada, de tipus personal, que recull cartes enviades i rebudes per Marià Aguiló i els seus familiars i amics; és particularment interessant per a l'estudi de l'obra de Marià Aguiló i de la seva biografia, de la historia de la literatura catalana i del folklore català, de la formació de les col·leccions bibliotecàries catalanes i de les relacions familiars del món mallorquí de finals del s. XIX.

Aquesta col·lecció s'origina a partir de la donació a la Universitat de Lleida del conjunt de materials que formen el llegat del filòleg i acadèmic lleidatà Samuel Gili i Gaya (1892-1976) l'any 1993.

El llegat està format per fons bibliogràfic per una banda, i per material personal/professional. Destaca la seva biblioteca, formada per uns 3000 volums entre els quals hi ha obres literàries de diferents èpoques, així com col·leccions de publicacions periòdiques especialitzades. Pel que fa als material personal/professional, està format per separates i opuscles diversos de filòlegs i lingüistes espanyols i estrangers de la seva època, així com manuscrits, textos de conferències i material de treball de Samuel Gili i Gaya.

Aquesta col·lecció s'origina a partir de la donació a la Universitat de Lleida de fons bibliogràfic i documental dels cronistes lleidatans Romà Sol i Carme Torres el maig del 2004.

Aquest fons correspon principalment a l'àmbit local lleidatà encara que la temàtica que abraça és diversa, ja que conté obres que van des de la literatura fins a la història, la geologia o la botànica. Inclou goigs i fulletons religiosos, romanços, programes de festa major i un fons important de publicacions periòdiques locals, així com documentació diversa dels segles XVIII, XIX i XX.

La col·lecció Fotografies Eduard Toda a Egipte consta de 156 imatges fetes a Egipte entre 1884 i 1886 aprofitant la destinació de Toda com a diplomàtic en aquell país. A més de les fetes per ell mateix, n'hi ha d'adquirides com a record. Són imatges especialment interessants les que permeten veure la totalitat de peces recollides durant la seva estada a Egipte abans que fossin repartides entre la Biblioteca Museu Balaguer i el Museu Arqueològic de Madrid.

Conjunt de fullets de finals del segle XIX i principis del XX, consistent en 1.403 impresos de teatre de tipus breu i popular. La col·lecció digital la composen actualment 364 obres consultables en línia. La col·lecció completa de fullets es pot consultar a la Biblioteca de Lletres del CRAI de la Universitat de Barcelona.

La col·lecció de fullets impresos del segle XIX és el fruit de les donacions rebudes per nombroses corporacions, mostrant la importància que va tenir l'Ateneu Barcelonès dins del teixit associatiu de la ciutat. Es tracta d'una col·lecció de més 200 volums que integren 3.500 fulletons on s'hi pot trobar un conjunt heterogeni de documents miscel·lanis que tenien com a finalitat mostrar un coneixement, denunciar un fets, recollir actes públic o emetre informes.

La col·lecció de Mapes i Gravats del Servei d'Arxiu i Llegats de l'Institut d'Estudis Ilerdencs és un ric mostrari cartogràfic reunit al llarg dels anys, que abraça des del segle XVII fins al XX, referit principalment a la ciutat de Lleida i als municipis de les seves comarques.

El fons està format per més d'un centenar d'originals, entre els quals destaquen plànols de situació i gravats de la ciutat de Lleida; mapes sobre camins i carreteres de la província, sobre els canals projectats de navegació de l'Urgell, o sobre les superfícies dels termes municipals. Els municipis sobre els quals hi ha documentació gràfica són: Àger, Agramunt, Alguaire, Arbeca, Balaguer, Les Borges Blanques, Camarasa, Castelldans, Castelló de Farfanya, Cervera, La Granadella, Lleida, Seròs, La Seu d'Urgell i Solsona.

La col·lecció documenta, a través d'imatges de batalles militars, visions panoràmiques o planificació urbana, la transformació de la fesomia d'un territori que ha estat esplèndidament representat per autors tan destacats com Beaulieu, Laborde, Parcerisa, Pedemonte o Vacani, entre d'altres.

Aquesta col·lecció digital permet l'accés a 1.354 imatges dels gravats en làmines soltes ubicats al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona la informació dels quals es pot consultar en el seu catàleg en línia. El total del fons consta de més de 8.000 làmines, les quals 5.392 són duplicats provinents de la Biblioteca Nacional de Madrid que va donar a la Biblioteca de la UB el 1887. La resta provenen dels convents desamortitzats. De moment, 1.354 s'han digitalitzat i formen part de l'MDC. La majoria són espanyols i només una petita part representa el fons estranger.

Aquesta col·lecció conté 700 fullets publicats durant la Guerra de la Independència (1808-1814). Són documents rars, difícils de localitzar i de consulta restringida. Aquests fullets formen part del fons de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i provenen de tres col·leccions diferents: fons Joan Crexell, donació del Dr. Josep Fontana i Làzaro i donació de la família Nadal-Caparà. L'idioma majoritari és el castellà.

La col·lecció conté part dels impresos antics dipositats a la Biblioteca de l'Arxiu Històric de Girona (antic Archivo Histórico Provincial de Gerona). Són obres de temàtica administrativa, legislativa i judicial, impreses majoritàriament a Girona entre el segle XVII i l'any 1900 (circulars, bans, edictes, reials cèdules, sentències, etc.).

Provenen de les transferències, dipòsits i donacions fets a l'Arxiu Històric de Girona per diferents administracions, entitats i particulars. Majoritàriament són del fons de l'Hospital de Santa Caterina, de l'Hospici de Girona, dels fons notarials i dels fons patrimonials Veray de Celrà i Salvador de Romanyà de la Selva. Cal destacar els impresos del fons del Corregiment de Girona, especialment interessants perquè contenen l'anotació manuscrita de la lectura pública de l'ordre, per part de funcionaris de la Cúria Reial de Girona.

La col·lecció d'incunables de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès està constituïda per 22 exemplars, impresos majoritàriament a Itàlia, Catalunya i França. En destaquen obres singulars per la seva raresa o per la seva transcendència. Provenen de l'adquisició de la Biblioteca de Miquel Victorià Amer i de la donació de socis de l'entitat.

Mostra del fons d'incunables de la Biblioteca de Catalunya constituït per uns 660 exemplars. Recull obres d'autoria, temàtica i origen tipogràfic divers; hi destaquen edicions notables per la seva raresa o singularitat que són determinants en l'àmbit cultural català.

Col·lecció que inclou el fons d'incunables del Centre de Lectura de Reus. Recull obres d'autoria, temàtica i origen tipogràfic divers; hi destaquen edicions importants per la seva raresa. Cal afegir que alguns dels exemplars són gairebé peces úniques.

Aquest projecte ha rebut una ajuda de la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura.

Selecció representativa de l'obra original de Joan Amades i Gelats (1890-1959). El recull documental fet per l'etnòleg i folklorista català és un dels elements claus per a la interpretació i l'estudi de la cultura tradicional catalana, principalment dels segles XIX i XX. Destaca també la variada col·lecció d'ex-libris que es troben a moltes de les seves obres.

Col·lecció que inclou els cartells amb signatura Artigas i Publiartigas que formen part del conjunt del llegat personal (Col·lecció Josep Artigas) que es troba dipositat a la biblioteca de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Es tracta de documents impresos, proves d'impremta, esbossos, originals pintats sobre fusta. Les temàtiques són diverses com, productes insecticides i per a la neteja, la moda, l'alimentació, els esports, aspectes socials i culturals (fires,turisme, etc.).

A la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona es conserven, les Juntas Literarias del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, eren dissertacions mèdiques llegides per professors del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, amb l'assistència d'estudiants i docents, que amb posterioritat s'enriquien amb la crítica o els comentaris d'altres professionals. El paper de les Juntas Literarias en acadèmies i centres docents durant tot el segle XVIII i XIX actuà com a motor de progrés i extensió dels coneixements mèdics, no només dins el marc purament docent, sinó que tenien una ambició més àmplia d'aplicació d'aquests coneixements a la pràctica mèdica. A part de les Juntas pròpiament dites, la col·lecció inclou altres dissertacions del mateix Col·legi, com ara exercicis per obtenir el grau de doctor.

La biblioteca del bibliòfil lleidatà Ramon Areny Batlle és una col·lecció formada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida, durant els segles XV-XX. De temàtica és diversa, aplega obres de caràcter religiós, poesia i literatura, així com una important col·lecció de goigs i romanços. El llegat és una eina excel·lent no solament per a la recerca en temes de caràcter local, sinó sobretot per conèixer la producció de l'estol d'impressors establerts a la ciutat durant cinc segles.

Aquesta col·lecció correspon al fons de reserva impresa del segle XIX de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès que està format per obres singulars que van ser un dels principals vehicles per a la introducció dels corrents culturals europeus a Catalunya. Darwin, Mill o Renan són alguns dels exemples.

Recull d'obres tipogràfiques de factura plural, de diferent tipologia i llengua, i de contingut molt divers: des de l'àmbit jurídic fins a l'àmbit religiós; des d'obres científiques i humanístiques fins a obres literàries. També inclou impresos de caire popular, relatius essencialment a episodis clau de la nostra història.

Mostra de la producció editorial d'aquesta època al nostre país, marcada pels avenços tècnics, amb una forta incidència en la reedició d'obres clàssiques de la nostra tradició literària, especialment del període medieval, i en l'edició de creacions literàries coetànies.

Aquesta col·lecció correspon al fons de reserva manuscrita de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès que està format per més de 700 manuscrits que abracen des de l'època moderna fins al primer terç del segle XX, compendi de la cultura i la intel·lectualitat catalanes. Els més antics provenen de l'adquisició de col·leccions particulars, com la Biblioteca de Miquel Victorià Amer, i de les donacions dels socis de l'entitat.

La Biblioteca de Catalunya recull una important col·lecció de manuscrits que abasta des de manuscrits medievals a les cartes i els escrits de personalitats del segle XX. La col·lecció de manuscrits digitalitzats permet accedir a textos tant emblemàtics com les Homilies d'Organyà (segle XIII) o a un conjunt de diferents cròniques catalanes medievals i modernes.

Mapes de tot el món, i especialment de Catalunya, dels segles XVII a la primera meitat del segle XX. L'integren exemplars adquirits per la mateixa Biblioteca i també procedents de la col·lecció de Mn. Ignasi M. Colomer i Preses, gran col·leccionista del mapa català. Majoritàriament són calcogràfics i xilogràfics, però el recull inclou també mapes manuscrits, entre els quals la famosa carta nàutica de Gabriel de Vallseca (any 1439).

Mapes d'arreu i de Catalunya -d'àmplia cronologia i tipologia-, té diverses procedències. La col·lecció inicial és de Víctor Balaguer; de la resta, en sobresurt la de M. Pardo de Figueroa (Dr. Thebussem). Inclou plànols i mapes de temàtiques molt diverses, entre d'altres, correus i telègrafs, guerres carlines, comerç i ciclisme.

Mostra de la col·lecció de cartografia històrica conservada al Centre Excursionista de Catalunya, fent avinent la diversitat d'autors, temàtiques i zones geogràfiques dels mapes que s'hi conserven. La majoria dels documents han estat digitalitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Aquesta col·lecció digital permet l'accés a les imatges de les marques dels impressors catalans provinents dels llibres catalogats a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, des del segle XVI fins a principis del XX juntament amb altres dades de l'impressor i de la mateixa marca.

Aquesta col·lecció conté tota mena d'estampes molt miscel·lànies, tant de gravat noble (calcografia, xilografia) com de tècniques més populars (litografia, fotogravat). Destaca la col·lecció completa de proves d'estat dels "Caprichos" de Goya, anteriors doncs a la primera edició oficial del recull. Inclou també dibuixos originals de diferents artistes.

La Memòria oral de Badia del Vallès pretén recollir la història de Badia des de l'any 1975, any de la seva fundació, fins a l'actualitat, i també l'origen i vivències dels seus fundadors durant la Guerra Civil i el Franquisme, a través de la memòria explicada dels ciutadans de Badia del Vallès. Més informació a: http://memoria.badiadelvalles.org/

El fons agrupa la documentació generada per Miquel Porter i Moix durant la seva extensa carrera professional així com també en la seva vida familiar. Encara que es va dedicar principalment al cinema, al llarg de la seva vida va fer moltes altres activitats que van des del teatre amateur a cantant, passant per l'activitat política. Cronològicament comprèn el període entre 1930 i 2004, any de la seva mort.

El banc d'imatges "El món agrari a les terres de parla catalana", impulsat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural que aquí es presenta, és fruit de la participació de persones particulars, institucions, associacions, arxius, etc. que han cedit les seves imatges relacionades amb el món agrari per a fer possible aquest fons temàtic. Aquest banc d'imatges ha generat una exposició que comença la seva itinerància el 2011 i que pretén facilitar a la societat un coneixement del sector agrari des de finals del segle XIX per comprendre la realitat actual i entendre les polítiques agràries que en el marc europeu cal adoptar per possibilitar la continuïtat del sector.

Col·lecció que dóna accés a gairebé 300 bitllets locals emesos majoritàriament durant el període de la Guerra Civil a Catalunya, tot i que també hi ha emissions estatals del període franquista, de la Dictadura de Primo de Rivera i de la II República, d'alguns municipis d'Aragó del període de la Guerra Civil, i del 1898 a Cuba.

Mostra del fons musical de la Biblioteca de Catalunya, un dels més rics i notables del patrimoni musical català i universal, que recull manuscrits del segle IX fins a composicions del segle XXI, i edicions musicals, del segle XV fins a l'actualitat.

La col·lecció de pergamins que es guarden a la Biblioteca de Catalunya constitueix un conjunt documental d'extraordinari valor. El ventall cronològic que abracen va des del segle IX al XVIII i presenten una gran varietat de tipologies. Entre ells es troben els primers documents coneguts fins avui, escrits en llengua catalana, donats per Joaquim Miret i Sans a principis del segle XX. Les procedències són diverses: els conjunts més importants pertanyen a l'arxiu de l'Hospital de la Santa Creu (més de 5.000 pergamins), a fons patrimonials catalans (prop de 8.000 pergamins dels fons Saudín, Moja i Solterra), a la canònica d'Organyà (775 pergamins) i al monestir de Santa Maria de Vilabertran (690 pergamins).

La col·lecció de "Plaques de vidre de Ciències naturals" és una recopilació d'unes 240 plaques de les primeres dècades del s.XX utilitzades com a material docent a la universitat, la majoria provenen de l'antic Laboratorio de Fotografía de la Facultat de Ciències però també es troben plaques comercialitzades per la firma francesa de Deyrolle de Paris i pel Laboratorio Biológico Marino de Baleares.

Aquesta col·lecció conté 114 revistes de premsa política clandestina catalana del fons documental del CEDOC, secció de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes publicacions són bàsicament de l'època franquista de la dècada dels anys 60-70. Alguns títols han estat completats amb fons de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).

Sèrie de dibuixos que formen part dels projectes que realitzaven els mestres d'obres i agrimensors per a obtenir el títol. Els projectes abarquen el període comprès entre 1859 i 1872, durant el qual existeix l'Escola de Mestres d'Obres. La línia d'ensenyament d'aquesta escola es caracteritzà per la concreció i el pragmatisme en els temes de projecte i en les solucions tecnològiques i això fa que els dibuixos tendeixin a la simplicitat i que estiguin mancats de les pretensions artístiques dels arquitectes acadèmics. Per als mestres d'obres, la missió fonamental del plànol és donar les indicacions precises per tal que el projecte sigui comprès per l'artesà que l'ha de construir. Així la majoria de projectes consten d'un croquis inicial, plànols de plantes, alçats, seccions i detalls constructius, i un pressupost.

La col·lecció de Segells i Vinyetes de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, consta de 1.096 unitats documentals emeses durant la primera part del segle XX, i, des d'un punt de vista gràfic, constitueix una font d'anàlisi imprescindible per a l'estudi de la història política i social del país. Destaquen els segells realitzats per a l'Exposició Internacional de 1929, els dels períodes de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, de diverses poblacions i temàtiques, i la sèrie editada pels "Amigos de la Unión Soviética", amb fotografies de la vida quotidiana a l'URSS durant el règim estalinista.

Col·lecció formada per 51 llibres sobre la tasca pedagògica que va dur a terme l'Ajuntament de Barcelona durant el període de 1900 al 1933. Queda reflectit el compromís de l'Ajuntament en la relació a les escoles especials (cecs, sords i discapacitats), les escoles d'oficis, les escoles de la dona, les escoles a l'aire lliure i les colònies escolars, banys de mar i semicolònies. Així mateix hi ha llibres sobre el Patronat Escolar Municipal. Destaca el llibre Construccions Escolars de Barcelona amb el primer plànol d'escoles i serveis educatius de la ciutat.