Per localitzar les imatges de les col·leccions del Centre Excursionista de Catalunya dins el territori català i relacionar-les entre elles segons la distància, feu click en aquest enllaç

Per localitzar les postals de biblioteques de Catalunya de la col·lecció de la Universitat Autònoma de Barcelona dins el territori català, feu click en aquest enllaç

Projecte de col·laboració per a millorar l'accés als continguts digitals publicats en la Memòria Digital de Catalunya. Feu click en aquest enllaç per més informació

Crònica, portal on podreu trobar fullets històrics (des del 1542 fins al 1868) per lloc en el mapa i també per any en una línia de temps. Feu click en aquest enllaç per més informació

La col·lecció Herbari de la Universitat de Barcelona, que forma part dels fons del CeDocBiV, ha incorporat una interessant novetat: la possibilitat de fer una cerca geogràfica del seu fons.

Galeria de col·leccions
logotype MDC

Col·leccions MDC

Altres col·leccions

COL·LECCIONS

Adhesius del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona)
Al·legacions jurídiques (Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona)
Arxiu de Revistes Catalanes Antigues
Arxiu fotogràfic-Col·leccions fotogràfiques (Centre Excursionista de Catalunya)
Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya)
Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (Centre Excursionista de Catalunya)
Arxiu fotogràfic-Fons personals [I-N] (Centre Excursionista de Catalunya)
Arxiu fotogràfic-Fons personals [O] (Centre Excursionista de Catalunya)
Arxiu fotogràfic-Fons personals [P-Z] (Centre Excursionista de Catalunya)
Atles Blaviana (Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona)
Banderins del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona)
Cadastre d'Aparici (Biblioteca de Catalunya)
Cartelleres cinematogràfiques (Filmoteca de Catalunya)
Cartells (Biblioteca de Catalunya)
Cartells de la Biblioteca de Comerç i Turisme (Generalitat de Catalunya)
Cartells de la Biblioteca de l'Esport (Consell Català de l'Esport. Biblioteca de l'Esport)
Cartells del Centre de Documentació (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Cartells del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona)
Cartells polítics (Universitat Autònoma de Barcelona)
Catàlegs discogràfics (Biblioteca de Catalunya)
Catecismes (Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona - Universitat Ramon Llull)
Càtedra Gaudí (Universitat Politècnica de Catalunya)
Col·lecció Cervantina (Biblioteca de Catalunya)
Colònies d'Infants Evacuats (Universitat de Barcelona)
Concurs fotogràfic Imatges del Sud (Universitat Politècnica de Catalunya)
Dibuixos originals d'en Cesc (Biblioteca de Catalunya)
Documentació històrica. Selecció (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Dr. Sabater Pi - Naturalista (Universitat de Barcelona)
Enquadernacions artístiques (Biblioteca de Catalunya)
Enquadernacions artístiques de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
Epistolari del Llegat Ferrater Mora (Universitat de Girona)
Erato Partitura Digital (Societat Coral Erato)
Etiquetes d'hotels (Biblioteca de Catalunya)
Ex-Libris de la UdG (Universitat de Girona)
Fem memòria
Fonoteca Daniélou. Llegat de la Casa Asia (Casa Asia)
Fons Antic d'Agricultura (Universitat Politècnica de Catalunya)
Fons antic de la biblioteca EPSEB (Universitat Politècnica de Catalunya)
Fons antic de la biblioteca FNB (Universitat Politècnica de Catalunya)
Fons Carles G. Vidiella (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Fons bibliogràfic històric (VINSEUM - Centre de Documentació)
Fons bibliogràfic s. XIV-XVIII (Centre de Documentació i Museu Tèxtil)
Fons bibliogràfic s. XIX (Centre de Documentació i Museu Tèxtil)
Fons d'imatges de la Primera Guerra Mundial (Ateneu Barcelonès)
Fons d'imatges històriques (Institut de Seguretat Pública de Catalunya)
Fons de cartells turístics (Universitat de Girona)
Fons de cilindres sonors (Biblioteca de Catalunya)
Fons de l'Antic Hospital de Santa Maria (Institut d'Estudis Ilerdencs)
Fons de la Cambra de Comerç de Barcelona (Universitat Pompeu Fabra)
Fons de la Guerra de Successió (1680-1750) (Universitat Pompeu Fabra)
Fons de la Junta de Comerç de Barcelona (Biblioteca de Catalunya)
Fons de literatura jurídica antiga (Universitat Pompeu Fabra)
Fons dels manuscrits d'Aurora Bertrana (Universitat de Girona)
Fons dels manuscrits de Prudenci Bertrana (Universitat de Girona)
Fons dels regnats de Ferran VI, Carles III i IV (1750-1807) (Universitat Pompeu Fabra)
Fons dels regnats de Ferran VII i Isabel II (1814-1868) (Universitat Pompeu Fabra)
Fons dels regnats dels Àustria (1500-1680) (Universitat Pompeu Fabra)
Fons digital Oriol Martorell (Universitat de Barcelona)
Fons fotogràfic Carles Molist (Ajuntament de Manlleu)
Fons fotogràfic de l'Orfeó Català (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Fons fotogràfic Frederic Mompou (Biblioteca de Catalunya)
Fons fotogràfic Marcel·lí Gausachs (Biblioteca de Catalunya)
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya)
Fons fotogràfic sobre les Balears (Biblioteca de Catalunya)
Fons Francesc Pujol i Pons (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Fons Grewe d'alimentació i gastronomia (Universitat de Barcelona)
Fons històric de Ciència i Enginyeria (Universitat Politècnica de Catalunya)
Fons històric de ciència i Tecnologia (Universitat Politècnica de Catalunya)
Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu (Biblioteca de Catalunya)
Fons històric de la biblioteca ETSAB (Universitat Politècnica de Catalunya)
Fons històric de la biblioteca Rosa Sensat (Rosa Sensat)
Fons històric de Veterinària (Universitat Autònoma de Barcelona)
Fons Isaac Albéniz (Biblioteca de Catalunya)
Fons Josep Anselm Clavé (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Fons Josep Aparici (Biblioteca de Catalunya)
Fons Josep Martí i Cristià (Biblioteca de Catalunya)
Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís Mª Millet i Millet (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Fons musical de la Catedral de Barcelona (Biblioteca de Catalunya)
Fons Pep Ventura (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Fons personal d'Àngel Guimerà (Biblioteca de Catalunya)
Fons personal de Joan Maragall (Biblioteca de Catalunya)
Fons personal de Marià Aguiló (Biblioteca de Catalunya)
Fons Ribes Daura. Documents japonesos S. XIX/XX (Centre de Lectura de Reus)
Fons Samuel Gili i Gaya (Universitat de Lleida)
Fons Sol - Torres (Universitat de Lleida)
Fotografies de l'Escola de Bibliotecàries (Universitat de Barcelona)
Fotografies Eduard Toda a Egipte (Biblioteca Museu Víctor Balaguer)
Fotografies marina civil. Vaixells de la Compañía Trasatlántica Española (Museu Marítim de Barcelona)
Fullets de teatre de la Biblioteca de Lletres (Universitat de Barcelona)
Fullets (Ateneu Barcelonès)
Gravats (Institut d'Estudis Ilerdencs)
Gravats de la Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona)
Guerra de la Independència (1808-1814) (Universitat Pompeu Fabra)
Herbari BCN (Universitat de Barcelona)
Impresos antics, Segles XVII-XIX (Arxiu Històric de Girona)
Incunables (Ateneu Barcelonès)
Incunables (Biblioteca de Catalunya)
Incunables (Centre de Lectura de Reus)
Joan Amades - Folklorista (Generalitat de Catalunya)
Josep Artigas - Dissenyador gràfic (Universitat de Barcelona)
Juntas Literarias del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (Universitat de Barcelona)
Legislació històrica catalana (1481-1706) (Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona)
Llegat Ramon Areny Batlle (Institut d'Estudis Ilerdencs)
Llibres d'actes de l'Orfeó Català (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Els Llibres del Consolat de mar (Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona)
Llibres impresos, Segle XVI (Ateneu Barcelonès)
Llibres impresos, Segle XIX (Ateneu Barcelonès)
Llibres impresos, Segles XVI-XVIII (Biblioteca de Catalunya)
Llibres impresos, Segles XIX-XX (Biblioteca de Catalunya)
La Mancomunitat de Catalunya: els llibres jurídics (Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona)
Manuscrits (Ateneu Barcelonès)
Manuscrits (Biblioteca de Catalunya)
Manuscrits (Biblioteca Museu Víctor Balaguer)
Mapes (Biblioteca de Catalunya)
Mapes (Biblioteca Museu Víctor Balaguer)
Mapes antics (Centre Excursionista de Catalunya)
Mapes d'Agrimensors 1848-1883 - ETSAB (Universitat Politècnica de Catalunya)
Marques d'impressors catalans de la Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona)
Material cartogràfic antic (Universitat de Barcelona)
Materials gràfics (Biblioteca de Catalunya)
Memòria oral de Badia del Vallès
Miquel Porter Moix (Universitat de Barcelona)
El món agrari a les terres de parla catalana
Música impresa d'autors catalans i universals (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Música impresa d'autors catalans, universals i anònims (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Música manuscrita de Ramon Serrat i Fajula (Biblioteca de Catalunya)
Obres d'art d'autors catalans (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Paper moneda del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona)
Partitures (Biblioteca de Catalunya)
Peces de museu (Filmoteca de Catalunya)
Pegaso - memòria obrera (Universitat de Barcelona)
Pergamins (Biblioteca de Catalunya)
Plaques de vidre de Ciències naturals (Universitat de Barcelona)
Plaques de vidre de l'Estació Enològica (VINSEUM - Centre de Documentació)
Postals de biblioteques de Catalunya (Universitat Autònoma de Barcelona)
Premsa política clandestina (Universitat Autònoma de Barcelona)
Programes de concert de l'Orfeó Català (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Programes de concert del Palau de la Música (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
Projectes de mestres d'obres (Universitat Politècnica de Catalunya)
Segells del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona)
Tasca pedagògica de l'Ajuntament de Barcelona (1900-1933) (Biblioteca Artur Martorell)
Testimonis bibliotecaris (Departament de Cultura)
Les veus del tèxtil - Sabadell (Fundació Bosch i Cardellach)
Vidres de llanterna màgica (Filmoteca de Catalunya)

Adhesius del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/adhesiusub

La col·lecció digital "Adhesius" permet l'accés i la consulta en línia dels adhesius conservats al CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. La col·lecció total consta de més de 10.000 unitats documentals i prové de donacions de particulars i d'entitats i també d'intercanvis amb altres col·leccionistes d'arreu de l'estat i de l'estranger. Des del punt de vista històric, constitueix una font important i poc coneguda per a l'estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des del final del franquisme fins als nostres dies.

Al·legacions jurídiques (Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/allegacions

Històricament, els advocats a la Corona d'Aragó quan tenien plets importants imprimien les demandes per tal de donar-les als jutges; això explicaria la gran quantitat de literatura jurídica emanada entre els segles XVI i XIX. Per tant podem dir, sense cap mena de dubte, que les al·legacions jurídiques són una part essencial de la història del dret processal català. Són un reflex fidel de les postures adoptades pels advocats davant els dubia dels tribunals: així com peticions, súpliques, exposicions, instàncies. A aquesta col·lecció de la Biblioteca de l'ICAB se li ha atorgat el nom d'Al·legacions, però també hi podem trobar: decisions, sentències, disposicions legals i alguna decisió canònica. La procedència d'aquestes al·legacions és diversa, però en gran part són donacions que diversos advocats barcelonins han fet a la Biblioteca, com Soler i March, Verdaguer i Callís, Guillem M. de Brocà o Ernest Moliné.

Arxiu de Revistes Catalanes Antigues
http://www.bnc.es/digital/arca/index.html

Portal cooperatiu impulsat per la Biblioteca de Catalunya amb la col·laboració del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, i obert a qualsevol institució que vulgui formar-ne part. En creixement constant, dóna accés a col·leccions completes de revistes que ja no es publiquen i que han estat representatives de la llengua, la societat i la cultura catalana (Cuca Fera, Llumanera de Nova York, Luz, Pel i Ploma, etc.).

Arxiu fotogràfic-Col·leccions fotogràfiques (Centre Excursionista de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/index_afceccf.php?CISOROOT=/afceccf

L'apartat de col·leccions incorpora dues tipologies d'agrupacions fotogràfiques. D'una banda, els conjunts d'imatges d'una temàtica concreta recollits per afeccionats, com ara l'arquitectura romànica i, de l'altra, les col·leccions que es van establir a l'arxiu per tal d'organitzar les fotografies segons el seu format, com és el cas de les diapositives de vidre de format 8x10 cm. emprades antigament per il·lustrar les conferències realitzades a l'entitat.

Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/index_afcecemc.php?CISOROOT=/afcecemc

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges dels masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com Valentí Fargnoli, Adolf Mas, Adolf Zerkowitz, Joan Estorch o Joan Vilà, entre altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic. Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot.

Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (Centre Excursionista de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/index_afcecag.php?CISOROOT=/afcecag

La present col·lecció inclou els fons fotogràfics personals el nom dels quals comença entre les lletres A i la G. La seva ordenació és alfabètica i al costat de cada fons trobareu dos botons que donen accés, l'un, a la fitxa del fons, en la qual es descriu de manera resumida les seves característiques, i l'altre, a les seves imatges, des d'on podreu refinar la cerca.

Arxiu fotogràfic-Fons personals [I-N] (Centre Excursionista de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/index_afcecin.php?CISOROOT=/afcecin

La present col·lecció inclou els fons fotogràfics personals el nom dels quals comença entre les lletres I i la N. La seva ordenació és alfabètica i al costat de cada fons trobareu dos botons que donen accés, l'un, a la fitxa del fons, en la qual es descriu de manera resumida les seves característiques, i l'altre, a les seves imatges, des d'on podreu refinar la cerca.

Arxiu fotogràfic-Fons personals [O] (Centre Excursionista de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/index_afceco.php?CISOROOT=/afceco

La present col·lecció inclou els fons fotogràfics personals el nom dels quals comença per la lletra O. La seva ordenació és alfabètica i al costat de cada fons trobareu dos botons que donen accés, l'un, a la fitxa del fons, en la qual es descriu de manera resumida les seves característiques, i l'altre, a les seves imatges, des d'on podreu refinar la cerca.

Arxiu fotogràfic-Fons personals [P-Z] (Centre Excursionista de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/index_afcecpz.php?CISOROOT=/afcecpz

La present col·lecció inclou els fons fotogràfics personals el nom dels quals comença entre les lletres P i la Z. La seva ordenació és alfabètica i al costat de cada fons trobareu dos botons que donen accés, l'un, a la fitxa del fons, en la qual es descriu de manera resumida les seves característiques, i l'altre, a les seves imatges, des d'on podreu refinar la cerca.

Atles Blaviana (Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/blaviana

La Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona compta amb un dels pocs exemplars acolorits i complets del Gran Atles de Johannes Blaeu conservats arreu del món. Aquesta autèntica joia bibliogràfica i màxim exponent del que s'ha anomenat l'Edat d'Or de la cartografia europea fou impresa per primera vegada a Amsterdam l'any 1662. L'atles representa en si mateix un fidel testimoni del coneixement del món en el seu temps, resultat de l'expansió de la navegació de les marines europees en el desenvolupament de les rutes comercials impulsades des del segle XV, quan la desestabilització política i les lluites de religió convertiren el Mediterrani en un espai insegur.

La confecció de mapes que expliquin la naturalesa física del món és molt antiga. Representar el món ha estat des d'antic quelcom més que plantejar una cartografia més o menys exacta del nostre entorn. Aquestes representacions remeten directament a la manera en que a cada cultura s'ha explicat el món i la seva relació amb ell.

Banderins del pavelló de la República (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/banderins

La col·lecció digital "Banderins del Pavelló de la República" permetrà l'accés i la consulta en línia dels banderins conservats a la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. La col·lecció consta de més de 100 unitats documentals i pertanyen majoritàriament a agrupacions i associacions polítiques, culturals, socials, sindicals i religioses. Des del punt de vista històric, constitueixen una font molt important per a l'estudi de la iconografia i la imatge de la vida social, política, cultural i econòmica del segle XX.

Cadastre d'Aparici (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/cadastre

Col·lecció de documents que aplega les dades que Josep Aparici i Fins (1654-1731), geògraf reial i comerciant, va recopilar amb motiu de la implantació del cadastre, especialment a les províncies de Lleida i Tarragona, durant els anys 1714 i fins al 1718. Aquest subfons, que forma part del Fons del Baró de Castellet, està constituït per les declaracions jurades de diverses poblacions de Catalunya, les relacions de béns i habitatges de cada localitat i la forma de pagament de les imposicions. També es fa referència a altres taxes recaptades entre 1713 i 1715 -bagatges, quarter d'hivern, proveïment de l'exèrcit-. Hi ha memorials, correspondència oficial d'Aparici, informació sobre els treballs de neteja del Rec Comtal, peticions individuals de revisió del cadastre i els rebuts pagats per la pròpia família Aparici.

Cartelleres cinematogràfiques (Filmoteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/cartelleres

Col·lecció de mil dues-centes cartelleres de cinema de diferents sales catalanes, especialment de Manresa i de Barcelona. Es tracta de dos conjunts ben diferenciats: d'una banda, les datades entre 1898 i 1930, que especialment comprenen el període 1905-1919 i pertanyen essencialment a la ciutat de Manresa; d'altra, de 1947 a 1954, del cinema Alarcón de la capital catalana. Aquestes col·leccions permeten familiaritzar-nos amb els dissenys de l'època, on destacaven els títols amb tipografies delicades i petites sinopsis, frases en la majoria de casos, que resumien el film d'una manera contundent.

Cartells (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/cartellsBC

Col·lecció d'exemplars de la Guerra Civil Espanyola i d'altres temàtiques (comercials, d'espectacles, etc.) i èpoques. Els més espectaculars són fets amb cromolitografia, però n'hi ha d'interès bàsicament documental que són simplement tipogràfics. Destaca per la seva raresa una àmplia sèrie de cartells polítics i sindicals de l'Anglaterra de començaments del segle XX, donatiu del diplomàtic i erudit Eduard Toda.

Cartells de la Biblioteca de Comerç i Turisme (Generalitat de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/cartellstur

Aquesta col·lecció digital permet l'accés i consulta en línia de 131 cartells turístics sobre Catalunya, de temàtica variada -paisatges, pobles, ciutats, patrimoni cultural, festes, etc.- editats per la Generalitat de Catalunya de 1979 a 2008. Permet estudiar l'evolució del cartell turístic al llarg de tres dècades i constitueix una font important per a l'estudi de la imatge i el turisme. Aquest fons es troba íntegrament catalogat i classificat al catàleg de la Biblioteca de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Cartells de la Biblioteca de l'Esport (Consell Català de l'Esport. Biblioteca de l'Esport)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/cartellsesp

Aquesta col·lecció s'originà el 1983 a partir de la donació del fons del periodista i atleta català Guerau Garcia. La Generalitat de Catalunya decidí vetllar per la catalogació, conservació, difusió i increment d'aquest tipus de documents. Es tracta d'una col·lecció d'uns 900 exemplars que constitueixen un recorregut per la història de l'esport català. és una bona mostra dels cartellistes que a través del seu art han donat a conèixer els esdeveniments esportius de Catalunya des dels inicis del segle XX.

Cartells del Centre de Documentació (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/CartCEDOC

La col·lecció consisteix en una selecció de 122 cartells de concerts de l'Orfeó Català o d'altres concerts celebrats al Palau de la Música Catalana. La col·lecció engloba bàsicament cartells des del 1935 fins al 1991; no obstant això, hi trobem el cartell institucional de l'Orfeó Català dissenyat per Adrià Gual i imprès per primera vegada l'any 1904. Mitjançant aquesta col·lecció podem observar la varietat d'artistes, músics i orquestres, tant catalans com universals, que han actuat al Palau, tot configurant el repertori extens i divers de l'Orfeó Català. De cartells de grans artistes que han actuat al Palau, en trobem d'Alícia de Larrocha, Montserrat Caballé, Joseph Canteloube, Aleksandr Brailowski, Ravi Shankar, Herbert von Karajan...

Cartells del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/pavellorepu

Aquesta col·lecció digital permet l'accés i la consulta en línia dels cartells conservats a la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. La col·lecció consta de més de 10.000 unitats documentals i, des del punt de vista històric, constitueix una font molt important per a l'estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle XX fins als nostres dies. El fons digital consta de més de 3.000 cartells digitalitzats corresponents al període de la Segona República espanyola i la Guerra Civil. De moment, i fins a completar l'accés a tota la col·lecció, aproximadament uns 1.000 es poden consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya.

Cartells polítics (Universitat Autònoma de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/josepvinyal/

Col·lecció de cartells polítics principalment dels anys de la transició democràtica i les primeres eleccions. Procedeixen del Centre de Documentació de la Comunicació (CEDOC), adscrit a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la col·lecció personal de Josep Vinyals. Els cartells reflecteixen l'activitat política del període esmentat amb propaganda electoral i publicitat de partits polítics d'àmbit municipal, estatal, autonòmic o europeu, així com de moviments sindicals. Destaquen un conjunt de cartells d'àmbit internacional de diferents dècades del segle XX, principalment d'Itàlia i Xile, així com alguns de França, Portugal, Grècia i la Unió Soviètica.

Catàlegs discogràfics (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/discografic/

Col·lecció de catàlegs comercials d'empreses que editaven o distribuïen enregistraments sonors, des de finals del segle XIX fins la meitat de la dècada dels anys cinquanta del segle XX. Són dignes de destacar, entre els catàlegs dels cilindres de cera, el Catálogo de la Sociedad Fonográfica Española Hugens y Acosta; entre els catàlegs de rotlles de pianola, els de la fàbrica de La Garriga Rollos Victoria i, entre els catàlegs de discos de 78 rpm, el segell discogràfic His master's voice i les seves altres formes (La Voix de son maître, La Voz de su amo, etc). Aquests eren tan coneguts que s'ha anat oblidant que pertanyien a la Gramophone Company, empresa britànica que tenia moltes filials, entre d'altres, la Compañía del Gramófono a Barcelona. Pel que fa als discos de 33 i 45 rpm, sovint els catàlegs eren generals: donaven referències de discos de diverses cases discogràfiques i variats segells, perquè s'organitzaven més aviat segons els estils musicals o els artistes.

Catecismes (Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona - Universitat Ramon Llull)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/catecismes/

La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona acull al voltant de 1500 catecismes impresos entre els anys 1560 i 1959, i la majoria d'ells provenen de l'anomenat Fons Roca. La col·lecció recull els exemplars més rellevants d'aquest fons, tant pels seus autors com Francesc Baucells, Claude Fleury o Joan de Sant Tomàs, o pels seus editors com Juan de la Cuesta o Josep Bro entre d'altres. Els catecismes, més enllà de ser l'instrument d'aprenentatge de la fe cristiana, són també la fidel manifestació dels usos i costums de la societat, mostren l'evident relació entre la cultura popular i la fe del poble i refermen l'ús del català com a llengua pròpia de l'Església a Catalunya.

Càtedra Gaudí (Universitat Politècnica de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/gaudi/

Col·lecció de dibuixos i plànols de la Càtedra Gaudí de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech, que inclou els treballs d'estudiant d'Antoni Gaudí, una part dels dibuixos originals de l'arquitecte que van sobreviure a la destrucció del seu arxiu el 1936, així com els plànols de la Pedrera o el Parc Güell, entre d'altres. La col·lecció també conté dibuixos donats a la Càtedra per part dels col·laboradors de l'arquitecte, com Francesc Berenguer, Joan Matamala i Josep Maria Jujol.

Col·lecció Cervantina (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/Cervantina/

La Col·lecció Cervantina de la Biblioteca de Catalunya és una de les millors col·leccions existents de les obres sobre Cervantes. Va ingressar a la Biblioteca l'any 1915 a través de la donació del bibliòfil Isidre Bonsoms (1849-1922). La col·lecció inicial, formada per 3.367 documents, s'ha continuat desenvolupant i actualment conté al voltant de 9.000 documents. S'hi poden trobar les obres de Cervantes en llengua original, traduccions, obres de caràcter biogràfic i critico-literari cervantí, obres inspirades o adaptades de les seves obres i iconografia.

Colònies d'Infants Evacuats (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/colinfant

La col·lecció de fotografies Colònies d'Infants Evacuats pertany a l'Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Consta de tres àlbums, dos de "Colonias en Francia" i el tercer de "Colonias del Extranjero". En el seu interior les fotografies estan agrupades per les poblacions on es trobaven les colònies, amb un total de 173 fotografies. Aquestes mostren nens i nenes de totes les edats en la seva vida quotidiana a les colònies. En el conjunt dels tres àlbums podem resseguir totes les tasques i activitats fetes al llarg d'un dia: llevar-se, rentar-se, menjar, estudiar, anar a classe, jugar, cantar, etc.; així com les instal·lacions de les colònies: les habitacions, els menjadors, les aules, els jardins i patis, els exteriors, etc.

Concurs fotogràfic Imatges del Sud (Universitat Politècnica de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/CCDUPC

Aquesta col·lecció conté les fotografies presentades a les diverses edicions del Concurs fotogràfic Imatges del Sud, organitzat pel Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest concurs s'adreça als membres de la comunitat universitària de la UPC que han participat en activitats de cooperació al desenvolupament a través de la convocatòria d'ajuts que també gestiona el CCD. L'objectiu del concurs és difondre les diferents realitats dels països del sud, i promoure i donar un reconeixement a la participació activa de la comunitat universitària de la UPC en els àmbits de la solidaritat i la cooperació per al desenvolupament.

Dibuixos originals d'en CESC (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/dibucesc

La Biblioteca de Catalunya va comprar a la família del dibuixant Francesc Vila Rufas "Cesc" (Barcelona 1927 - 2006), l'arxiu d'originals, estampes, fotografies, diplomes i altres documents relacionats amb la seva activitat que conservà sempre amb ell.
En aquest fons hi sobresurten des dels dibuixos que aquest dibuixant emblemàtic, cronista gràfic de la societat catalana del franquisme i de la transició a la democràcia, feia quan era nen fins als que va estar fent per a diaris, revistes, reculls monogràfics, etc. fins el final de la seva vida.

Documentació històrica. Selecció (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/DocOCPM

Recull de documents relacionats amb la història de l'Orfeó Català i el Palau de la Música. Podem destacar documents singulars com: les emissions dels socis de l'Orfeó Català, factures de la construcció del Palau, veredictes de les festes de la Música o el Llibre d'Or de l'Orfeó Català, el qual recull les dedicatòries i signatures dels artistes i compositors més destacats que han actuat al Palau de la Música.

Dr. Sabater Pi - Naturalista (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/sabaterpi

Aquesta col·lecció dóna accés al fons digitalitzat de més de 2.000 dibuixos i aquarel·les de temàtica naturalista, així com fotografies i diapositives de l'ètnia Fang i altres ètnies d'Àfrica representants de l'antropologia cultural, llibretes de camp referents als goril·les de muntanya i conducta dels bonobos en els seus habitats originals, i diapositives de les primeres imatges del goril·la albí (Floquet de neu) jugant en el seu espai natural al Centre Ikunde. Tot aquest material ha estat recollit i elaborat en el decurs de més de cinquanta anys de vida professional del Dr. Sabater Pi, reconegut especialista en etologia, primatologia i antropologia africana. La importància de la col·lecció es troba en la singularitat, varietat i quantitat dels dibuixos (apunts del natural) i resta de material gràfic que han estat obtinguts per visió directa.

Enquadernacions artístiques (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/enquadernac

La col·lecció d'enquadernacions històriques i artístiques que es conserven a la Biblioteca de Catalunya és una de les més importants de l'estat espanyol. Des dels seus inicis, amb la compra de la Biblioteca Aguiló (1907), i la última, amb la compra del taller dels enquadernadors Brugalla (2008), les enquadernacions artístiques han estat presents en els fons de Reserva de la BC.

Aquesta col·lecció d'enquadernacions que presentem dins la Memòria Digital de Catalunya, començada amb l'estudi de les enquadernacions dels Fons Miralles (1951) i Espona (1959), i que continuarà amb altres, conté tots els estils clàssics de les enquadernacions espanyoles i internacionals. La signatura dels enquadernadors més rellevants de Catalunya, Espanya, França, Anglaterra, Alemanya, etc., des del segle XVIII, quan les enquadernacions es comencen a signar, hi seran presents: Miralles, Angel Aguiló, Emili i Santiago Brugalla, Capé, Chambolle-Duru, Belz-Niedrèe, Marius Michel, Bauzonnet i un llarg etc.

Enquadernacions artístiques de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/EnquadeMNAC

La col·lecció d'enquadernacions artístiques de la biblioteca del Museu Nacional d'Art de Catalunya està formada per dos-cents cinquanta-set exemplars. Està formada, entre d'altres, per les peces de l'adquisició Riquer de l'any1909, els donatius realitzats per Eduard Toda i Güell els anys 1921 i 1933 i la compra a l'any 1931 a l'antiquari Marçal de Carvajal.

Epistolari del Llegat Ferrater Mora (Universitat de Girona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fmora

Aquesta col·lecció és un compendi de les prop de 6.000 cartes, donatiu que va fer el filòsof Josep Ferrater Mora (1912-1991) a la Universitat de Girona. La correspondència entre el filòsof i els seus amics, polítics i intel·lectuals de l'època ens permet tenir una idea de quina era la situació política i social d'Espanya i com percebien aquesta situació els exiliats. Aquesta col·lecció comprèn des de la seva marxa cap a l'exili als anys 40 (Cuba, Xile i Estats Units), fins la seva mort l'any 1991. Entre d'altres documents d'interès s'hi poden trobar escrits relacionats amb la política i cultura enviades per personalitats de l'època: Xavier Benguerel, Enrique Tierno Galván, Néstor Almendros i Josep Trueta, entre molts d'altres.

Erato Partitura Digital (Societat Coral Erato)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/erato

Col·lecció de partitures i particel·les de la Societat Coral Erato de Figueres. La col·lecció està formada per partitures manuscrites i editades dels segles XIX i XX, amb composicions d'autors catalans i arranjaments d'obres universals.


Etiquetes d'hotels (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/hotels

Aquesta col·lecció presenta un recull d'etiquetes destinades a ser encolades en l'equipatge dels clients com a element publicitari d'establiments hotelers. El conjunt de documents, aplegat per M. Lluïsa Ysern, està format per més de 8000 etiquetes impreses en el s. XX i s'estructura en dos blocs: 1) hotels de l'Estat espanyol i 2) hotels de països estrangers. És un recull molt exhaustiu i rellevant dins el seu gènere, que es va posar de moda durant la primera meitat del s. XX amb l'inici de la popularització dels viatges, gràcies a les línies aèries i el desenvolupament de les tècniques d'impressió.

Ex-Libris de la UdG (Universitat de Girona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/udg

Aquesta col·lecció està formada per les imatges dels ex-libris que acompanyen i identifiquen cadascun dels fons especials i llegats a la biblioteca de la Universitat de Girona. Aquests ex-libris estan dissenyats per la pròpia universitat.

Fem memòria
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/femmemoria

Fem memòria és una iniciativa de participació ciutadana (crowdsourcing) que vol recollir, conservar i donar a conèixer una mostra de la memòria familiar de Catalunya. La memòria familiar és el conjunt de fotografies, cartes, documents, etc. que es troba a les cases i forma part de la seva història privada.


Fonoteca Daniélou. Llegat de la Casa Asia (Casa Asia)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/LAD

Alain Daniélou (1907-1994), assagista, musicòleg, sanscritista i filòsof, va ser professor de la Universitat de Benarès des de 1949 fins a 1953, membre d'honor de l'Institut Francès d'Indologia i director de la biblioteca dels manuscrits d'Adyar el 1954, entre d'altres. La seva dedicació a la música li va valer la direcció de l'Institut de Musicologia Comparada de Berlín i Venècia fins el 1977. La fonoteca de Casa Àsia porta el seu nom com a reconeixement a les obres que va deixar a la institució: bobines que contenien més de 50 hores de música tradicional gravades entre 1950 i 1970 a països com l'Índia, Afganistan, Iran o Tailàndia, entre d'altres. El seu llegat és avui en dia una de les principals fonts de música asiàtica d'Europa.

El fons Alain Daniélou comprèn enregistraments musicals ètnics de països asiàtics i d'Orient Pròxim. Es tracta d'enregistraments inèdits amb documents únics sobre estils i intèrprets actualment desapareguts. L'any 2003, la Fundació Alain Daniélou dirigida per Jaqcues Cloarec va cedir a Casa Àsia la col·lecció fonogràfica i és el Museu de la Música qui custodia les bobines originals.

Fons Antic d'Agricultura (Universitat Politècnica de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsBCBL

L'ESAB, va ser fundada l'any 1911 pel President de la Diputació Provincial de Barcelona Enric Prat de la Riba . El fet que es tracti d'una escola centenària fa que disposi d'una col·lecció de fons antic molt important.
El Fons Antic d'Agricultura el formen llibres (aprox. 11.000 volums, 7000 catalogats i la resta en procés d'incorporació al catàleg), revistes i material d'arxiu (fotografies, postals, plànols, etc.). Els documents daten des de finals del s. XVIII fins a mitjans del segle XX.

Fons antic de la biblioteca EPSEB (Universitat Politècnica de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsEPSEB

La col·lecció de fons antic de la Biblioteca de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona està formada per llibres i altres materials relacionats amb la geodèsia, l'edificació i altres matèries afins editades abans de 1969.

Fons històric de la biblioteca FNB (Universitat Politècnica de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsFNB

Aquesta és una col·lecció de la biblioteca de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB). Conté llibres, revistes, cartes nàutiques i altres documents antics relacionats amb el desenvolupament de les ciències nàutiques, de la història marítima i d'altres disciplines com l'astronomia, el dret, la física, la matemàtica, la tecnologia mecànica, etc.

Fons Carles G. Vidiella (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fVidiellaOC

Carles G. Vidiella (Arenys de Mar, 1856 - Barcelona, 1915), pianista, pedagog i compositor, inicià els estudis musicals a Barcelona el 1860. Fou deixeble dels millors mestres de música de Catalunya, entre els quals destacà Joan Baptista Pujol. Va combinar la seva activitat com a concertista amb la docència a l'Escola Musical Vidiella, de gran prestigi i on es formaren artistes de renom, com Lluís Millet, Enric Morera o Joaquim Nin, entre d'altres. Cal destacar també, la seva tasca com a president de la Societat de Concerts de Barcelona, que va dur a terme una important activitat durant l'Exposició Universal del. El fons conté documentació que reflecteix la seva activitat musical com a concertista, pedagog i com a president de la Societat de Concerts de Barcelona. El volum documental més important el formen la correspondència, els retalls de premsa i la col·lecció de partitures.

Fons bibliogràfic històric (VINSEUM - Centre de Documentació)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsantiCDV

El Centre de Documentació de VINSEUM (CDV) disposa d'una biblioteca històrica amb aproximadament 5.000 documents relacionats amb les cultures de la vinya i el vi i/o amb el Penedès. Aquest fons prové, principalment, de l'antiga biblioteca de l'Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès, de l'antiga biblioteca del Museu de Vilafranca i de la biblioteca de l'historiador Emili Giralt i Raventós. El fons està format per llibres i fulletons, dels quals us en presentem una mostra en aquesta col·lecció.

Fons d'imatges de la Primera Guerra Mundial (Ateneu Barcelonès)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/IGuerraMuAB

La Primera Guerra Mundial, conflicte armat a escala internacional que tingué lloc del 1914 al 1918, va involucrar a totes les grans potències mundials, repartides en dos bàndols: l'Aliat i el de les Potències Centrals. El fons de fotografies de la Primera Guerra Mundial es composa per un ric conjunt d'instantànies d'alguns dels principals escenaris de batalla a Europa. Destaquen les imatges del front occidental a la línia Somme-Verdun en el bàndol Aliat liderat pel general Joffre. També hi ha imatges del front balcànic a Macedònia i Sèrbia.

Fons d'imatges històriques (Institut de Seguretat Pública de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/imatgesispc

La col·lecció digital permet l'accés i la consulta en línia d'imatges singulars de l'Institut de Seguretat Pública. La data d'inici de la col·lecció és l'any 1983. Aquest any va néixer el primer centre de formació policial a Catalunya. Aquests trenta anys d'història han donat imatges inèdites que poden generar interès entre els investigadors i professionals de la seguretat pública.

Fons de cartells turístics (Universitat de Girona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/cturistics

Aquesta col·lecció digital permet l'accés i la consulta a 3.000 cartells turístics de municipis catalans dels anys 80. Aquest material és de gran interès per estudiar l'imatge turística difosa durant aquesta època.

Fons de cilindres sonors (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/sonorbc

La presentació a Catalunya del fonògraf -reproductor de cilindres sonors- va tenir lloc a l'Ateneu Lliure de Barcelona el 12 de setembre de 1878, pocs mesos després que Edison el patentés. Aquells primers documents sonors catalans, enregistrats sobre un full d'estany, no s'han conservat. A la Biblioteca de Catalunya es conserven gairebé quatre-cents cilindres, els més antics en un suport comercialitzat entre 1889 i 1902 conegut com a "cilindre de cera marró". La digitalització d'aquests cilindres de cera marró ens permet aproximar-nos a un fet cultural i sociològic poc estudiat al nostre país, testimoni sonor del tombant del segle XIX. Entre recitats humorístics, flamenc, fragments vocals, corals i instrumentals, destaquen documents singulars, com els únics enregistraments coneguts d'Albéniz al piano, Els Segadors interpretat per l'Orfeó Català, documents supervivents de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya o el Conte de la Cabreta, enregistrat en català a Barcelona el 1899.

Fons bibliogràfic s. XIV-XVIII (Centre de Documentació i Museu Tèxtil)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsantic

Fons bibliogràfic del CDMT format per manuscrits i impresos compresos entre el segles XIV i XVIII, procedents principalment de la Col·lecció Viñas, de gran valor a nivell de legislació espanyola sobre teixits i indumentària. Més de 400 documents de tipologia variada: inventaris, memorials, comptes, cartes notarials, documents de negocis, disposicions reials en la Monarquia Hispànica, disposicions reials en la Corona d'Aragó, documents gremials, catàlegs de gravats, obres morals i tractats tècnics. Tota aquesta documentació permet traçar la història del teixit i de la indumentària dels segles XIV al XVIII als territoris de la monarquia hispànica. Actualment hi ha 100 documents integrats a la col·lecció, la resta s'aniran incorporant progressivament.

Fons bibliogràfic s. XIX (Centre de Documentació i Museu Tèxtil)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsXIXCDMT

Fons bibliogràfic del CDMT publicat entre 1800 i 1899. La col·lecció està formada per uns 255 títols entre llibres impresos, revistes, manuscrits i documents. La temàtica principal d'aquest fons és la indústria tèxtil i els teixits, en gran part, i la indumentària, tot i que també s'hi conserven llibres sobre arts decoratives, tapissos, brodats i puntes, i el fons sobre legislació reial en matèria tèxtil procedent de la col·lecció Viñas, de gran valor a nivell de legislació espanyola sobre teixits i indumentària.

Destaquen els gravats dels llibres d'història de la indumentària, un exemple és el llibre Monografía histórica e iconográfica del traje de Josep Puiggarí (Barcelona, 1886). També les revistes de moda com ara La Estación: periódico para señoras (Barcelona, 1887 i 1889) i alguns manuscrits com ara El Llibre de Consells dels anys 1816, 1817 i 1818.

Remarcar també la varietat de formats, des de llibres de gran format, d'entre 40 i 57 cm, fins a documents de petit format enquadernats, de 13 cm.

Fons de l'Antic Hospital de Santa Maria (Institut d'Estudis Ilerdencs)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/hospstmaria

El fons de l'Antic Hospital de Santa Maria, custodiat al Servei d'Arxiu i Llegats de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, és un conjunt documental que ens permet conèixer la història d'una institució de beneficència convertida avui en institució cultural. La col·lecció conté privilegis, butlles, llibres de testaments, constitucions, documents sobre expòsits i orfes, comptes de l'hospital, etc. L'arc cronològic abasta els segles XV al XX. Els documents referits als segles XV i XVI, tot i que hi són escassos, per contra, són els que tenen més importància documental, ja que donen constància de la creació i construcció de l'Hospital. En són bona prova el privilegi reial, de 1453, concedit per la reina Maria de Castella, com a lloctinent del rei Alfons IV; les butlles del papa Calixte III o la còpia d'un document on s'explica la col·locació de la primera pedra de l'edifici.

Fons de la Cambra de Comerç de Barcelona (Universitat Pompeu Fabra)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/comercUPF

Aquesta col·lecció digital permet l'accés i consulta en línia dels fullets digitalitzats del fons de la Cambra de Comerç de Barcelona. La col·lecció està formada per 1.300 fullets d'un gran valor per als investigadors i estudiosos de l'economia espanyola de finals del segle XIX i principis del XX. El fons és fonamentalment sobre temes econòmics i empresarials, amb documents sobre els aspectes més variats de l'economia espanyola, i també, encara que en menor nombre, internacional, que en molts casos, són publicacions difícils de localitzar en altres fons documentals. Aquest fons es troba íntegrament catalogat i classificat al Catàleg de la UPF i al CCUC.

Fons de la Guerra de Successió (1680-1750) (Universitat Pompeu Fabra)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/guerrasucce

La col·lecció està formada per 421 documents publicats o escrits entre els anys 1680 i 1750; és a dir, durant els prolegòmens i els anys immediatament posteriors a la Guerra de Successió. La col·lecció comprèn tant documents impresos com documents manuscrits. Es tracta de documents rars, difícils de localitzar i de consulta restringida.

Fons de la Junta de Comerç de Barcelona (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/juntacom

El fons de la Junta de Comerç abraça el període cronològic comprès entre 1268 i 1872 i consta de tres sèries, la de l'arxiu del Consolat de Mar de Barcelona (1268-1715), la de l'arxiu de la Junta de Comerç (1758-1847) i la de l'arxiu la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç que a partir de 1847 va substituir la Junta de Comerç. Es tracta d'un fons fonamental per conèixer l'activitat econòmica, el comerç, la indústria i la navegació de Catalunya des de l'edat mitjana fins al segle XIX. Els documents que es presenten en aquesta col·lecció es corresponen a les sèries del Consolat de Mar i de la Junta de Comerç.

Fons de literatura jurídica antiga (Universitat Pompeu Fabra)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/jurisUPF

Aquesta col·lecció permet accedir a 19 volums de la col·lecció de literatura jurídica antiga conservada a la reserva de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. El contingut d'aquest fons abasta diverses obres sobre dret romà, dret eclesiàstic i dret català com ara el Usatges i obres de juristes catalans antics com, per exemple, Jaume Callís. Bona part dels fons provenen de la donació de Josep M. Pons i Guri.

Fons dels manuscrits d'Aurora Bertrana (Universitat de Girona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/abertrana

Aquesta col·lecció està formada pel fons de manuscrits d'Aurora Bertrana. Inclou un recull d'articles i assaigs, conferències, correspondència, documents personals diversos, documents referents a Prudenci Bertrana, entrevistes, guions, manuscrits literaris, memòries, narrativa breu, novel·la i poesia.

Fons dels manuscrits de Prudenci Bertrana (Universitat de Girona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/pbertrana

Aquesta col·lecció està formada per manuscrits de l'obra literària de Prudenci Bertrana, a més, d'articles, conferències i d'altra documentació personal.

Fons dels regnats de Ferran VI, Carles III i IV (1750-1807) (Universitat Pompeu Fabra)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/regnatsUPF

Aquesta col·lecció conté 549 fullets publicats entre 1750 i 1814, durant els regnats de Ferran VI, Carles III i Carles IV. Són documents rars, difícils de localitzar i de consulta restringida. Contenen, principalment, informació jurídica, administrativa i política d'aquests regnats. Aquests fullets formen part del fons de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i provenen de dues col·leccions diferents: fons Joan Crexell, donació del Dr. Josep Fontana i Làzaro. L'idioma majoritari és el castellà.

Fons dels regnats de Ferran VII i Isabel II (1814-1868) (Universitat Pompeu Fabra)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/fonsFerran

La col·lecció està formada per més de 700 fullets impresos publicats entre 1814 i 1868. Són escrits legals, administratius, polítics i propagandístics pertanyents als regnats de Ferran VII i Isabel II. L'extensió i les dimensions dels fullets són molt variables i es troben en bon estat de conservació. L'idioma majoritari és el castellà.

Fons dels regnats dels Àustria (1500-1680) (Universitat Pompeu Fabra)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/austriaUPF

Aquesta col·lecció conté 164 fullets publicats entre 1500-1680, durant els regnats dels monarques de la dinastia dels Àustria. Són documents rars, difícils de localitzar i de consulta restringida. Contenen, principalment, informació jurídica, administrativa i política d'aquests regnats. Aquests fullets formen part del fons de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i provenen de dues col·leccions diferents: fons Joan Crexell, donació del Dr. Josep Fontana i Làzaro.

Fons digital Oriol Martorell (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/oriolmartor

Aquesta col·lecció digital és una part del fons de la col·lecció Martorell - Solanic i està formada per cartells i programes de concert, partitures d'arranjaments i adaptacions musicals realitzades per Oriol Martorell , diapositives i fotografies de concerts i estades a l'estranger. Aquests materials permeten fer una aproximació a la intensa activitat artística d'Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi sota la seva direcció durant el període 1946-1991.

Fons fotogràfic Carles Molist (Ajuntament de Manlleu)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/CarlesMolist

Aquesta col·lecció digital és una part del fons de fotografies del desaparegut fotògraf i activista cultural manlleuenc Carles Molist i Carrera (1948-1998). Per la seva vinculació amb diversos mitjans de comunicació escrits locals i comarcals, Molist retrata la transició democràtica a Manlleu i Osona. L'abast cronològic de la seva obra va del 1971 al 1997. La temàtica és molt diversa: actes culturals, polítics, reportatges paisatgístics, activitats de grups juvenils i de lleure, urbanisme, etc. El fons va ser cedit per la família Molist Carrera a l'Ajuntament de Manlleu l'any 2001 i passà a formar part de l'Arxiu Municipal de Manlleu, dipositant-se a la Biblioteca Municipal de Manlleu, Espai Mossèn Blancafort. El fons disposa de 180.000 negatius i 20.000 fotografies positivades en paper, i se n'han digitalitzat aproximadament un 30%.

Fons fotogràfic de l'Orfeó Català (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/FotosOC

Aquesta col·lecció consta de 1980 fotografies que recullen els primers setanta-un anys de l'activitat de l'Orfeó Català, des que fou creat l'any 1891 fins a l'any 1962. En la col·lecció trobem fotografies de les diverses seccions: cor d'homes, cor de nois i cor de senyoretes, així com també dels seus mestres i directors: Lluís Millet i Pagès, Francesc Pujol i Pons, Lluís Maria Millet i Millet, Emerenciana Wehrle... També s'hi poden consultar fotografies dels pobles i les ciutats de Catalunya on ha actuat l'Orfeó Català, però també de caire internacional, arran dels viatges per altres ciutats d'Europa: París, Londres, Roma. Paral·lelament hi ha imatges de l'estrena d'obres en moments històrics importants, com l'audició del Requiem de Mozart, primera actuació pública després de la Guerra Civil (maig de 1946), de les primeres audicions de l'obra El Pessebre de Pau Casals (octubre de 1962), l'estrena de l'Stabat Mater de Francis Poulenc (novembre de 1958), etc.

Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/FotosPMC

Aquest fons consta de gairebé 5000 imatges de compositors i intèrprets que han actuat o han tingut alguna relació amb del Palau de la Música Catalana des d'inicis del segle XX fins el 1986. Una part molt important d'aquest fons el representen fotografies de l'arxiu del Fòrum Musical, i el Patronat Pro Musica, entitats que van organitzar un considerable nombre de concerts al Palau. D'aquest fons també podem destacar imatges de la construcció del Palau, com la col·locació de la primera pedra, l'any 1905, o les fotografies de la benedicció i estrena del Palau l'any 1908. Entre les imatges també podeu trobar fotografies de procedències diverses, d'intèrprets i directors en la seva majoria del primer terç del segle XX i que també formen part del mateix fons fotogràfic.

Fons fotogràfic Frederic Mompou (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fffmompou

Als fons musicals que la Biblioteca de Catalunya ja tenia del compositor Frederic Mompou s'afegiren més endavant altres donacions fetes per la pianista Carmen Bravo, vídua del músic. Aquesta és de clixés fotogràfics estereoscòpics en vidre. Les fotos són en general fetes cap al 1918-22, per Josep Mompou, el pintor, germà gran i protector de Frederic.

A part de fotografies familiars, i d'altres centrades en el negoci que tenien de foneria de campanes, hi ha més clixés d'excursions per la Costa Brava, les Balears i Barcelona mateix, d'exposicions de les Galeries Dalmau de Barcelona, de vols pioners d'aviació i d'altres esdeveniments.

Fons fotogràfic Marcel·lí Gausachs (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/ffmgausachs

Marcel·lí Gausachs i Gausachs (1891-1931) era membre del Centre Excursionista de Catalunya i prenia part activa en la secció de fotografia.

El fons consta de 349 plaques de vidre estereoscòpiques, 119 positives i 230 negatives, de 4'5 x 10 cm. Són imatges de l'entorn paisatgístic, arquitectònic i humà de Catalunya i Espanya, i també d'algun indret de França i Bèlgica a principis del segle XX.

Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/bcsalvany

El Fons fotogràfic Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges estereoscòpiques en plaques de vidre. Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) fou un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia. Les imatges que integren aquest fons, fetes entre 1911 i 1926, reflecteixen diversos aspectes de la Catalunya de principis del segle XX. Es poden trobar imatges de diferents poblacions de Catalunya, i també d'altres indrets els quals Salvany va conèixer (Illes Balears, Madrid, Egipte, etc.).

Fons fotogràfic sobre les Balears (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fotografiBC

La col·lecció fotogràfica sobre les Balears és un recull de fotografies que provenen de diferents fons de la Biblioteca de Catalunya i que té el seu origen en l'exposició "La mirada del viatger: les Balears a les col·leccions fotogràfiques de la Biblioteca de Catalunya (1900-1935)" inaugurada el gener de 2009. Oberta a futures incorporacions inicialment consta d'unes 700 fotografies amb imatges de Mallorca, Menorca i Eivissa de principis del segle XX. Els autors són Josep Salvany, Joan Nonell, Guillem Bestard, Juli Soler, Francesc Matheu, Leandre Cervera i Frederic Mompou.

Fons Francesc Pujol i Pons (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/PujolOC

Compositor, director i musicòleg, Francesc Pujol fou un personatge amb una activitat professional polifacètica contribuint a la consolidació de l'Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. El 1900 fou nomenat professor auxiliar de l'Orfeó, poc després sotsdirector de l'Orfeó Català i finalment director. També dins la mateix institució fou bibliotecari i arxiver de l'Orfeó Català des de 1901 a 1940, i alhora fou administrador de l'entitat, incentivant la programació de concerts a Barcelona. A nivell personal va realitzar una gran tasca d'investigació musicològica, dirigí l'obra del Cançoner Popular de Catalunya i va participar en la "Revista Musical Catalana", sense oblidar la seva tasca dins el món de la composició. Fruit de tota aquest activitat, es conserva un extens llegat documental. Aquesta col·lecció mostra d'entrada una selecció de la correspondència, a l'entorn de 2000 cartes amb noms tant destacats de personalitats del món de la música, la literatura i estaments culturals del moment, com Blanca Selva, Joaquim Nin, Felip Pedrell, Enric Granados, Higini Anglès, Wanda Landowska, Joan Manen, Joaquim Malats, Joaquim Renart, Arthur Rubinstein, Joan Maragall, Emili Pujol, i un llarg etcètera.

Fons Grewe d'alimentació i gastronomia (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsgrewe

La col·leció digital de cuina antiga és una selecció dels llibres més rellevants del fons bibliogràfic Grewe especialitzat en alimentació i gastronomia. Aquest es va iniciar al 1997 amb la incorporació als fons de la UB de la biblioteca de cuina de Rudolf Grewe, especialista en gastronomia i estudis de l'alimentació, i autor de l'edició del llibre de Sent Soví per a "Els nostres clàssics". La donació consta de 129 llibres antics (des del segle XVI al 1820) i gairebé 1000 llibres moderns.

Fons històric de Ciència i Enginyeria (Universitat Politècnica de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsBCT

La col·lecció de fons antic de la Biblioteca del Campus de Terrassa està formada per més de 2.000 documents (entre llibres i títols de revista), especialitzats en Ciència i Tecnologia i editats amb anterioritat a l'any 1950. Una gran part d'aquest fons està especialitzat en l'Enginyeria tèxtil i paperera.

Fons històric de Ciència i Tecnologia (Universitat Politècnica de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsETSEIB

El fons històric de ciència i tecnologia conté uns 11.000 llibres i 5.000 volums de revistes especialitzades en ciència i tecnologia publicades des del segle XVI fins a l'any 1950.

Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/hospstcreu

A la Biblioteca de Catalunya es guarda una part important de l'arxiu de l'antic Hospital de la Santa Creu. L'antic Hospital és una institució creada el 1401 per la ciutat i el bisbat de Barcelona, que ha perviscut com a principal centre d'assistència a Catalunya fins al començament del segle XX, cosa que el converteix en un dels hospitals generals més antics d'Europa.

Els documents que es presenten en aquesta col·lecció es corresponen als Llibres d'entrades de malalts, una de les sèries més rellevants d'aquest fons per la seva extensió cronològica i la riquesa d'informació que conté per a la recerca. Altres sèries com els llibres d'expòsits, els llibres de dides o els de comptabilitat s'afegiran posteriorment per tal d'oferir a l'investigador aquest fons documental essencial per a la història de Catalunya.

Fons històric de la biblioteca ETSAB (Universitat Politècnica de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsETSAB

La biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) té un fons antic format per uns 4.500 volums. Les dades d'edició d'aquests volums van des del segle XVII fins a la meitat del XX. Aquest fons inclou també uns 90 títols de revistes editades entre finals del segle XIX i principis del XX.

Fons històric de la biblioteca Rosa Sensat (Rosa Sensat)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/arxiurs

Fons de l'Arxiu històric personal de la mestra Rosa Sensat i Vilà (1873-1961) que inclou cartes, diaris manuscrits, anotacions de viatges, fotografies, llibretes escolars dels seus alumnes, així com obres i articles publicats a revistes pedagògiques de l'època.

En aquesta col·lecció s'afegeixen també, documents relacionats amb la seva tasca com a mestra de mestres i com a mestra de la dona.

Fons històric de Veterinària (Universitat Autònoma de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonshistvet/

El Boletín de Veterinaria va ser la primera revista professional de veterinària a Espanya, creada a imatge del Boletín de Medicina, Cirugía y Farmacia, per José María Estarrona, catedràtic de l'Escuela de Veterinaria de Madrid, qui inicia la seva publicació el 15 de març de 1845 amb la intenció, a més, de servir de mitjà de comunicació de la Sociedad Veterinaria de Socorros Mutuos. Després de la mort del seu fundador el mateix any, seria continuada per Nicolás Casas i Guillermo Sampedro. Es tractava d'una publicació quinzenal inicialment i desenal després, distribuïda per subscripció, que arribaria puntualment a uns 700 subscriptors, i que desapareixeria quinze anys més tard, el 25 de juny de 1859. El seu format habitual era un quadernet de 16 pàgines de 19 x 13 cm a columna única i en ocasions amb gravats i anuncis. Seria continuada per Nicolás Casas amb el títol El Eco de la Veterinaria.

Fons Isaac Albéniz (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsalbeniz/

Col·lecció de documents relacionats amb Isaac Albéniz i Pascual (Camprodon 1860-Cambo-les-Bains, País Basc francès 1909), reconegut compositor i pianista català. Inclou part del Fons personal Isaac Albéniz donat per la seva vídua, Rosina Jordana Lagarriga, a la Biblioteca de Catalunya l'any 1927. També inclou un bloc de correspondència i partitures que havia restat en possessió de la seva filla, Laura Albéniz. Entre la correspondència, es poden trobar cartes de Paul Dukas, Manuel de Falla, Gabriel Fauré, Enrique Fernández Arbós, Enric Granados, Francis Money-Coutts, Eugeni d'Ors, Felip Pedrell, Maurice Ravel, Blanca Selva i Déodat de Séverac, entre d'altres.

Fons Josep Anselm Clavé (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsClaveOC/

Músic, poeta i polític, fou el fundador de la primera societat coral: "La Fraternitat"(1850), que set anys després passà a anomenar-se "Euterpe". Clavé va concebre la creació del cor com un projecte social i pedagògic per apropar la cultura en general i la música en particular a la classe obrera de Barcelona. El model claverià s'estengué ràpidament per tot Catalunya i en pocs anys proliferaren les societats corals, que el 1860 s'agruparen sota el paraigua de la Federació Euterpense de Cors de Clavé. El fons conté principalment les partitures manuscrites de més de 80 obres. Hi predominen les composicions per a veus, orquestra i banda, amb ballables com el vals, la polca, el xotis, el rigodon, l'americana, la dansa, i també algun l'himne, etc. Pel que fa a la documentació textual, hi destaca el reglament de la Societat Coral Euterpe i la documentació sobre la gestió de l'espai d'oci dels Camps Elisis. També conserva correspondència i títols que aporten informació sobre la seva activitat política durant la Primera República espanyola. Cal destacar-ne també, les diverses fotografies de la societat coral que dirigia.

Fons Josep Aparici (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/japarici/

La documentació de Josep Aparici i Fins (1654-1731), geògraf reial i comerciant, forma part del Fons del Baró de Castellet, que havia entrat a l'Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu l'any 1831. El gruix de la col·lecció correspon a l'activitat professional de Josep Aparici, que va elaborar un conegut mapa que l'any 1720 va dedicar al rei Felip V: Nueva descripción geographica del principado de Cataluña. Destaquen els documents sobre el cadastre, i, especialment la Carta d'Aparici de 1721 sobre Sant Martí de Provençals, on explica el recorregut que va fer amb José Patiño amb motiu de la implantació d'aquest impost. Aquest conjunt inclou, també, la correspondència; els escrits de tipus econòmic, fabril i comercial i els documents privats que l'acompanyen informen sobre l'estament social, els nivells de formació i les relacions de parentiu d'una família de juristes i comerciants que van ocupar càrrecs rellevants a Catalunya durant el segle XVIII.

Fons Josep Martí i Cristià (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/jmarticrist/

El fons del compositor, pianista i poeta Josep Martí i Cristià (Llinars del Vallès, 1884 - Barcelona, 1918) ingressà a la Biblioteca de Catalunya el 1972, i el 2009 fou incrementat per la família amb nous lliuraments. Aquest conjunt documental comprèn uns dos-cents documents entre partitures, manuscrits, impresos, fotografies, retalls de premsa, programes i altres documents.

Josep Martí i Cristià s'inicià ens els estudis de solfeig i piano amb Josep Vallcorba, i els perfeccionà posteriorment amb Enric Granados. També fou deixeble d'harmonia i composició de Felip Pedrell. El 1911 fundà una acadèmia de música on impartí classes fins el 1914. Escriví obres didàctiques, entre les quals s'hi troben diversos estudis de mecanisme, un tractat d'harmonia i un altre d'instrumentació. De les seves composicions, que corresponen a uns vuitanta títols majoritàriament de caire romàntic, en destaca l'obra per a piano.

Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís Mª Millet i Millet (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/MilletOC/

Aquesta col·lecció conté el llegat de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català i Lluis Mª Millet fill del fundador i el que també fou director de l'Orfeó Català entre 1946 i 1977. Una de les joies més importants d'aquest fons documental és el llibre de signatures que li va ser regalat a Lluís Millet i Pagès en el 50 aniversari de l'Orfeó Català, el qual conté signatures de personalitats del món de la cultura, les arts i la música del primer terç del segle XX, moltes de les quals acompanyades de dibuixos i aquarel·les. El llegat conté diferents tipologies de documents des de partitures manuscrites dels propis mestres i directors, una part molt important de correspondència com a testimoni de l'activitat personal i artística dels dos directors, fotografies tant del propi Lluís Millet i Pagès com també d'una part important de la vida artística de Lluís Mª Millet com a director de l'Orfeó, i també una quantitat important de documentació fruit de les respectives activitats.

Fons musical de la Catedral de Barcelona (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/musicatedra/

El conjunt de partitures manuscrites que comprèn el fons musical de la Catedral de Barcelona reflecteix la riquesa de la seva capella de música. Inclou unes mil vuit-centes obres: misses, villancets, motets, cantates, oratoris, goigs, himnes, responsoris, antífones i lletanies, entre altres. La rellevància dels mestres de capella, compositors i organistes que en van formar part, com Joan Pau Pujol, Francesc Valls, Francesc Queralt, Carles Baguer, Ramon Vilanova o els Marraco, pare i fill, per citar-ne alguns, fan d'aquest fons un dels més representatius del barroc musical hispànic en general i català en particular.

Fons Pep Ventura (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fVenturaOC/

Pep Ventura neix a Alcalá Real, Jaén el 1817 i mort a Figueres el 1875. El seu personatge es feu famós per l'impuls que li donà a la composició de la sardana llarga. El 1830 anà a Figueres a fer d'aprenent de sastre amb Joan Llandrich el qual també l'inicià en els estudis de música, per a la qual manifestà un talent excepcional. Pep Ventura a més, fou l'impulsor de la introducció de la tenora dins la cobla, nou instrument solista creat per Andreu Toron de Perpinyà, que substituïa l'antiga xeremia tenor. Aquest nou instrument li va permetre crear sardanes llargues, la qual cosa va afavorir el desenvolupament d'aquesta forma musical. D'aquesta manera, Pep Ventura va esdevenir una figura de renom en l'àmbit musical figuerenc, tant com a compositor com a intèrpret. El fons consta en la seva majoria de sardanes per a instruments de música de cobla, entre les més destacades hi trobem: "Per tu ploro" o "Toc d'oració". A destacar també sardanes sobre motius operístics (de les òperes: "La traviata", "El barbero de Sevilla" i "El Faust"), obres corals i obres destinades a l'orquestra de música popular com schotisch, valsos, balls, havaneres i peces de música sacra per a instruments de cobla: un Miserere, un Te Deum i una Missa. Per últim destacar també la presència de moltes obres per a música coral. El fons també conté les obres del seu fill Benet Ventura i Llandrich, majoritàriament sardanes , ballables (Xotis, Americanes...), i algunes composicions religioses (dues misses, per exemple).

Fons personal d'Àngel Guimerà (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fpguimera

El fons d'Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català (1845-1924), ingressà a la Biblioteca de Catalunya l'any 1996, com a donatiu dels seus hereus. Conté correspondència rebuda i altra documentació personal, patrimonial, sobre la seva activitat empresarial a La Renaixensa, obra de creació pròpia i d'altri i recull de premsa. Aquesta col·lecció s'inicia amb la publicació de la seva obra literària i una mostra de la correspondència rebuda. Es poden trobar originals de les seves obres de poesia, en prosa i teatre més emblemàtiques, com són Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894) i Terra Baixa (1897), entre d'altres.

Fons personal de Joan Maragall (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/epistolari/

Col·lecció que conté les cartes enviades i rebudes per Joan Maragall així com una àmplia mostra dels originals de la seva obra literària: poesies, himnes, elogis, etc. Inclou també documentació gràfica personal i familiar.

Fons personal de Marià Aguiló (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fpmagullo

La correspondència de Marià Aguiló forma part del fons del bibliòfil i erudit, que va ingressar a la Biblioteca de Catalunya el 1985. Es tracta d'una correspondència privada, de tipus personal, que recull cartes enviades i rebudes per Marià Aguiló i els seus familiars i amics; és particularment interessant per a l'estudi de l'obra de Marià Aguiló i de la seva biografia, de la historia de la literatura catalana i del folklore català, de la formació de les col·leccions bibliotecàries catalanes i de les relacions familiars del món mallorquí de finals del s. XIX.

Fons Ribes Daura. Documents japonesos S. XIX/XX (Centre de Lectura de Reus)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fonsRDclr

Col·lecció de 29 llibres japonesos publicats a finals del S.XIX i principis del S.XX, procedents de la donació de Joan Ribes Daura (Ascó 1899-Barcelona 1982) - fundador i soci de la botiga tèxtil Ribes & Casals -, l'any 1972. Aquest fons inclou els primers textos acadèmics sobre la història de l'art japonès, acompanyats de fototípies i gravats de primera qualitat. L'origen d'aquests documents són dues editorials de Tòquio, The Kokka Publishing Company i Shimbi Shoin, que s'inscriuen en el marc nacionalista japonès. El conjunt d'aquest fons representa un exemple excepcional de literatura artística japonesa.

Fons Samuel Gili i Gaya (Universitat de Lleida)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/giligayaUDL

Aquesta col·lecció s'origina a partir de la donació a la Universitat de Lleida del conjunt de materials que formen el llegat del filòleg i acadèmic lleidatà Samuel Gili i Gaya (1892-1976) l'any 1993.

El llegat està format per fons bibliogràfic per una banda, i per material personal/professional. Destaca la seva biblioteca, formada per uns 3000 volums entre els quals hi ha obres literàries de diferents èpoques, així com col·leccions de publicacions periòdiques especialitzades. Pel que fa als material personal/professional, està format per separates i opuscles diversos de filòlegs i lingüistes espanyols i estrangers de la seva època, així com manuscrits, textos de conferències i material de treball de Samuel Gili i Gaya.

Fons Sol - Torres (Universitat de Lleida)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/soltorresUDL

Aquesta col·lecció s'origina a partir de la donació a la Universitat de Lleida de fons bibliogràfic i documental dels cronistes lleidatans Romà Sol i Carme Torres el maig del 2004.

Aquest fons correspon principalment a l'àmbit local lleidatà encara que la temàtica que abraça és diversa, ja que conté obres que van des de la literatura fins a la història, la geologia o la botànica. Inclou goigs i fulletons religiosos, romanços, programes de festa major i un fons important de publicacions periòdiques locals, així com documentació diversa dels segles XVIII, XIX i XX.

Fotografies de l'Escola de Bibliotecàries (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fotobib

La col·lecció aplega unes quatre-centes fotografies de les distintes etapes de l'Escola de Bibliotecàries, des del seu inici el 1915 fins a la integració a la Universitat de Barcelona el 1999. Una part de la col·lecció procedeix de l'arxiu de l'antiga Escola, mentre que la resta prové de donatius diversos. Entre aquestes donacions destaca l'àlbum que Joana Casals cedí a l'Escola en els anys vuitanta amb nombroses fotografies relatives al període en què fou secretària de l'Escola (1924-1939) i que reflecteixen l'activitat de les alumnes: les visites a biblioteques, les excursions, les estades al castell d'Escornalbou... El gruix més important de la col·lecció es concentra en les primeres etapes del centre, fins a 1938.

Fotografies Eduard Toda a Egipte (Biblioteca Museu Víctor Balaguer)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/eduardtoda

La col·lecció Fotografies Eduard Toda a Egipte consta de 156 imatges fetes a Egipte entre 1884 i 1886 aprofitant la destinació de Toda com a diplomàtic en aquell país. A més de les fetes per ell mateix, n'hi ha d'adquirides com a record. Són imatges especialment interessants les que permeten veure la totalitat de peces recollides durant la seva estada a Egipte abans que fossin repartides entre la Biblioteca Museu Balaguer i el Museu Arqueològic de Madrid.

Fotografies marina civil. Vaixells de la Compañía Trasatlántica Española (Museu Marítim de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/TrasatMMB

Considerada una de les navilieres espanyoles més importants, els seus anys més gloriosos els situem en el període de finals del segle XIX fins als últims anys de la segona dècada del s.XX, aproximadament. Creada l'any 1881, els seus antecedents es troben l'any 1857 quan es funda la societat Antonio López y Compañía, amb línia regular entre Marsella i Cadis. La seva decadència la situem l'any 1932, quan va perdre la concessió per part del govern republicà. És en aquest moment que va anar perdent línies regulars que altres companyies van suplantar. Des de l'any 1987, una part del fons fotogràfic d'aquesta naviliera està custodiada pel Museu Marítim de Barcelona. Està formada per més de 2.000 fotografies de vaixells (vistes exteriors i interiors dels vaixells: vaixells navegant o atracats al moll, cobertes, camarots, salons, etc) durant els últims anys del segle XIX fins a la meitat del segle XX.

Fullets de teatre de la Biblioteca de Lletres (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/fulletsblUB

Conjunt de fullets de teatre i llibrets de finals del segle XIX i principis del XX, consistent en més de 2.000 impresos de teatre de tipus breu i popular, per una banda i els propis programes de mà del Liceu. La col·lecció digital la composen actualment unes 600 obres consultables en línia. La col·lecció completa de fullets es pot consultar a la Biblioteca de Lletres del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Fullets (Ateneu Barcelonès)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/fulletsAB

La col·lecció de fullets impresos del segle XIX és el fruit de les donacions rebudes per nombroses corporacions, mostrant la importància que va tenir l'Ateneu Barcelonès dins del teixit associatiu de la ciutat. Es tracta d'una col·lecció de més 200 volums que integren 3.500 fulletons on s'hi pot trobar un conjunt heterogeni de documents miscel·lanis que tenien com a finalitat mostrar un coneixement, denunciar un fets, recollir actes públic o emetre informes.

Gravats (Institut d'Estudis Ilerdencs)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/gravatsIEI

La col·lecció de Mapes i Gravats del Servei d'Arxiu i Llegats de l'Institut d'Estudis Ilerdencs és un ric mostrari cartogràfic reunit al llarg dels anys, que abraça des del segle XVII fins al XX, referit principalment a la ciutat de Lleida i als municipis de les seves comarques.

El fons està format per més d'un centenar d'originals, entre els quals destaquen plànols de situació i gravats de la ciutat de Lleida; mapes sobre camins i carreteres de la província, sobre els canals projectats de navegació de l'Urgell, o sobre les superfícies dels termes municipals. Els municipis sobre els quals hi ha documentació gràfica són: Àger, Agramunt, Alguaire, Arbeca, Balaguer, Les Borges Blanques, Camarasa, Castelldans, Castelló de Farfanya, Cervera, La Granadella, Lleida, Seròs, La Seu d'Urgell i Solsona.

La col·lecció documenta, a través d'imatges de batalles militars, visions panoràmiques o planificació urbana, la transformació de la fesomia d'un territori que ha estat esplèndidament representat per autors tan destacats com Beaulieu, Laborde, Parcerisa, Pedemonte o Vacani, entre d'altres.

Gravats de la Biblioteca de la Reserva (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/gravatsBRUB

Aquesta col·lecció digital permet l'accés a 1.354 imatges dels gravats en làmines soltes ubicats al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona la informació dels quals es pot consultar en el seu catàleg en línia. El total del fons consta de més de 8.000 làmines, les quals 5.392 són duplicats provinents de la Biblioteca Nacional de Madrid que va donar a la Biblioteca de la UB el 1887. La resta provenen dels convents desamortitzats. De moment, 1.354 s'han digitalitzat i formen part de l'MDC. La majoria són espanyols i només una petita part representa el fons estranger.

Guerra de la Independència (1808-1814) (Universitat Pompeu Fabra)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/guerraInd

Aquesta col·lecció conté 700 fullets publicats durant la Guerra de la Independència (1808-1814). Són documents rars, difícils de localitzar i de consulta restringida. Aquests fullets formen part del fons de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i provenen de tres col·leccions diferents: fons Joan Crexell, donació del Dr. Josep Fontana i Làzaro i donació de la família Nadal-Caparà. L'idioma majoritari és el castellà.

Herbari BCN (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/herbari

L'Herbari BCN de la Universitat de Barcelona forma part dels fons del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CRAI - UB). Prové de la fusió dels antics herbaris de la Facultat de Ciències, actualment Facultat de Biologia (1920-2001), i de la Facultat de Farmàcia (1943-2001). Allotja més de 400.000 exemplars, amb una important representació de tots els grans grups de vegetals: algues, fongs, líquens, molses i plantes vasculars. És un herbari en constant creixement gràcies a l'activitat de recerca en biodiversitat vegetal dels investigadors de la UB, però també per donacions i intercanvis amb altres herbaris del món. La digitalització de l'herbari és un projecte a llarg termini, on es prioritzen les col·leccions d'especial interès. Ara presentem l'herbari docent, integrat per 100 imatges d'algunes de les plantes més comunes de la nostra flora i que té com a finalitat donar suport a la docència de les diferents assignatures relacionades amb la botànica. Cada imatge correspon a un plec d'una espècie, on es pot observar una mostra premsada de la planta, complementada amb fotografies de detall i amb informació sobre la biologia, l'ecologia i la seva àrea de distribució.

Impresos antics, Segles XVII-XIX (Arxiu Històric de Girona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/impresosahg

La col·lecció conté part dels impresos antics dipositats a la Biblioteca de l'Arxiu Històric de Girona (antic Archivo Histórico Provincial de Gerona). Són obres de temàtica administrativa, legislativa i judicial, impreses majoritàriament a Girona entre el segle XVII i l'any 1900 (circulars, bans, edictes, reials cèdules, sentències, etc.).

Provenen de les transferències, dipòsits i donacions fets a l'Arxiu Històric de Girona per diferents administracions, entitats i particulars. Majoritàriament són del fons de l'Hospital de Santa Caterina, de l'Hospici de Girona, dels fons notarials i dels fons patrimonials Veray de Celrà i Salvador de Romanyà de la Selva. Cal destacar els impresos del fons del Corregiment de Girona, especialment interessants perquè contenen l'anotació manuscrita de la lectura pública de l'ordre, per part de funcionaris de la Cúria Reial de Girona.

Incunables (Ateneu Barcelonès)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/incunableAB

La col·lecció d'incunables de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès està constituïda per 22 exemplars, impresos majoritàriament a Itàlia, Catalunya i França. En destaquen obres singulars per la seva raresa o per la seva transcendència. Provenen de l'adquisició de la Biblioteca de Miquel Victorià Amer i de la donació de socis de l'entitat.

Incunables (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/incunableBC

Mostra del fons d'incunables de la Biblioteca de Catalunya constituït per uns 660 exemplars. Recull obres d'autoria, temàtica i origen tipogràfic divers; hi destaquen edicions notables per la seva raresa o singularitat que són determinants en l'àmbit cultural català.

Incunables (Centre de Lectura de Reus)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/incunableCLR

Col·lecció que inclou el fons d'incunables del Centre de Lectura de Reus. Recull obres d'autoria, temàtica i origen tipogràfic divers; hi destaquen edicions importants per la seva raresa. Cal afegir que alguns dels exemplars són gairebé peces úniques.

Aquest projecte s'ha dut a terme gràcies a la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura i a l'empresa Crossland.

Joan Amades - Folklorista (Generalitat de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/joanamades

Selecció representativa de l'obra original de Joan Amades i Gelats (1890-1959). El recull documental fet per l'etnòleg i folklorista català és un dels elements claus per a la interpretació i l'estudi de la cultura tradicional catalana, principalment dels segles XIX i XX. Destaca també la variada col·lecció d'ex-libris que es troben a moltes de les seves obres.

Josep Artigas - Dissenyador gràfic (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/jartigas

Col·lecció que inclou els cartells amb signatura Artigas i Publiartigas que formen part del conjunt del llegat personal (Col·lecció Josep Artigas) que es troba dipositat a la biblioteca de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Es tracta de documents impresos, proves d'impremta, esbossos, originals pintats sobre fusta. Les temàtiques són diverses com, productes insecticides i per a la neteja, la moda, l'alimentació, els esports, aspectes socials i culturals (fires,turisme, etc.).

Juntas Literarias del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/juntasliter

A la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona es conserven, les Juntas Literarias del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, eren dissertacions mèdiques llegides per professors del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, amb l'assistència d'estudiants i docents, que amb posterioritat s'enriquien amb la crítica o els comentaris d'altres professionals. El paper de les Juntas Literarias en acadèmies i centres docents durant tot el segle XVIII i XIX actuà com a motor de progrés i extensió dels coneixements mèdics, no només dins el marc purament docent, sinó que tenien una ambició més àmplia d'aplicació d'aquests coneixements a la pràctica mèdica. A part de les Juntas pròpiament dites, la col·lecció inclou altres dissertacions del mateix Col·legi, com ara exercicis per obtenir el grau de doctor.

Legislació històrica catalana (1481-1706) (Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/legislacio

En aquesta col·lecció hi trobarem tota la legislació que semeté des del Principat, des de començaments de la impremta fins que ens ho permeté el decret de Nova Planta (1716). En ella hi trobarem: Constitucions (1495, 1588 i 1705), les Constitucions de cada cort, els Capítols de Cort, les actes de cort, les tarifes, els Llibres de Quatre Senyals, o sigui tota la legislació que es féu des de les Corts, i com no, des de la Diputació del General. També hi són tots els grans comentaristes: Callís, Sarrovira, Olibà, Fontanella, Tristany, etc. És el gran corpus jurídic de Catalunya.

Llegat Ramon Areny Batlle (Institut d'Estudis Ilerdencs)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/arenybatlle

La biblioteca del bibliòfil lleidatà Ramon Areny Batlle és una col·lecció formada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida, durant els segles XV-XX. De temàtica és diversa, aplega obres de caràcter religiós, poesia i literatura, així com una important col·lecció de goigs i romanços. El llegat és una eina excel·lent no solament per a la recerca en temes de caràcter local, sinó sobretot per conèixer la producció de l'estol d'impressors establerts a la ciutat durant cinc segles.

Llibres d'actes de l'Orfeó Català (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/ActesOC

Aquesta col·lecció digital permet la consulta dels llibres d'actes de l'Orfeó Català dels primers vuitanta-tres anys de l'entitat, 1891-1974. Es tracta de set volums escrits que recullen els principals esdeveniments de l'entitat així com també les dissertacions, decisions i acords presos en les diferents Juntes celebrades pels membres de la Junta de l'Orfeó Català.

Els Llibres del Consolat de mar (Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/Consolats

El Consolat de mar són tot un seguit d'ordenances i de costums marítims i comercials d'origen medieval, sembla que inicialment foren redactades a la ciutat de Barcelona. És la gran aportació del dret català al dret mercantil. Aquesta compilació fou traduïda a tots els idiomes predominants a l'Europa medieval i moderna: llatí, català, castellà, italià, anglès, neerlandès… Fet que conformà aquesta recopilació fos de facto el codi de comerç que regí tota la Mediterrània, fins i tot les seves normes foren referència i tot sovint esdevingueren dret comú aplicable a tots els mars des dels seus orígens al segle XIII fins que apareixerien els codis de comerç el primer terç del segle XIX. En elles s'estipula tot el que pot passar dins el comerç marítim, des de pagaments, mariners, ports, etc...

Llibres impresos, Segle XVI (Ateneu Barcelonès)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/llibresxvi

Inclou una selecció de les obres impreses al S. XVI que custodia la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès. Hi predominen les obres de temàtica jurídica, entre les quals cal destacar les Constitucions de les corts de Montsó i Barcelona, fonts imprescindibles per a l'estudi del dret català i de la història constitucional de Catalunya. Provenen de l'adquisició de la Biblioteca de Miquel Victorià Amer, i de les donacions dels socis de l'entitat.

Llibres impresos, Segle XIX (Ateneu Barcelonès)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/llibresxix

Aquesta col·lecció correspon al fons de reserva impresa del segle XIX de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès que està format per obres singulars que van ser un dels principals vehicles per a la introducció dels corrents culturals europeus a Catalunya. Darwin, Mill o Renan són alguns dels exemples.

Llibres impresos, Segles XVI-XVIII (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/llibimps16

Recull d'obres tipogràfiques de factura plural, de diferent tipologia i llengua, i de contingut molt divers: des de l'àmbit jurídic fins a l'àmbit religiós; des d'obres científiques i humanístiques fins a obres literàries. També inclou impresos de caire popular, relatius essencialment a episodis clau de la nostra història.

Llibres impresos, Segles XIX-XX (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/llibimps19

Mostra de la producció editorial d'aquesta època al nostre país, marcada pels avenços tècnics, amb una forta incidència en la reedició d'obres clàssiques de la nostra tradició literària, especialment del període medieval, i en l'edició de creacions literàries coetànies.

La Mancomunitat de Catalunya: els llibres jurídics (Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/Mancomun

La Mancomunitat fou la institució política catalana constituïda per la unió de les quatre diputacions provincials (1914-1923). Fou un organisme que tingué gran importància en diferents sectors de la societat catalana com el de la recuperació de la llengua i tradicions. També dedicà grans esforços a millorar les comunicacions viàries al Principat, així com a la renovació pedagògica, la creació de biblioteques. I no pas s'ha de menystenir la tascar compilatòria a nivell legislatiu, ja sigui a nivell local, com de recuperació del dret consuetudinari català.

Manuscrits (Ateneu Barcelonès)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/manuscritAB

Aquesta col·lecció correspon al fons de reserva manuscrita de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès que està format per més de 1200 manuscrits que abracen des de l'època moderna fins al primer terç del segle XX, compendi de la cultura i la intel·lectualitat catalanes. Els més antics provenen de l'adquisició de col·leccions particulars, com la Biblioteca de Miquel Victorià Amer, i de les donacions dels socis de l'entitat.

Manuscrits (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/manuscritBC

La Biblioteca de Catalunya recull una important col·lecció de manuscrits que abasta des de manuscrits medievals a les cartes i els escrits de personalitats del segle XX. La col·lecció de manuscrits digitalitzats permet accedir a textos tant emblemàtics com les Homilies d'Organyà (segle XIII) o a un conjunt de diferents cròniques catalanes medievals i modernes.

Manuscrits (Biblioteca Museu Víctor Balaguer)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/manuscritVB

La col·lecció abasta des del segle X fins al segle XX. La majoria de manuscrits formen part del fons incial de la Biblioteca, inaugurada el 1884. S'hi troben obres de Víctor Balaguer, a més d'algunes de les obres més destacades de la literatura catalana, com són les de Narcís Oller. Conté també documents musicals, històrics i polítics.

Mapes (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/mapesBC

Mapes de tot el món, i especialment de Catalunya, dels segles XVII a la primera meitat del segle XX. L'integren exemplars adquirits per la mateixa Biblioteca i també procedents de la col·lecció de Mn. Ignasi M. Colomer i Preses, gran col·leccionista del mapa català. Majoritàriament són calcogràfics i xilogràfics, però el recull inclou també mapes manuscrits, entre els quals la famosa carta nàutica de Gabriel de Vallseca (any 1439).

Mapes (Biblioteca Museu Víctor Balaguer)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/mapesBMVB

Mapes d'arreu i de Catalunya -d'àmplia cronologia i tipologia-, té diverses procedències. La col·lecció inicial és de Víctor Balaguer; de la resta, en sobresurt la de M. Pardo de Figueroa (Dr. Thebussem). Inclou plànols i mapes de temàtiques molt diverses, entre d'altres, correus i telègrafs, guerres carlines, comerç i ciclisme.

Mapes antics (Centre Excursionista de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/mapesCEC

Mostra de la col·lecció de cartografia històrica conservada al Centre Excursionista de Catalunya, fent avinent la diversitat d'autors, temàtiques i zones geogràfiques dels mapes que s'hi conserven. La majoria dels documents han estat digitalitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Mapes d'Agrimensors 1848-1883 - ETSAB (Universitat Politècnica de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/mapagrimens

Sèrie d'un centenar de plànols originals manuscrits d'entre 1848-1883 que constitueixen una important col·lecció de cartografia parcel·lària municipal de la província de Barcelona. Es tracta d'un conjunt de mapes topogràfics realitzats per agrimensors, la majoria dels quals eren també arquitectes. L'origen de la col·lecció i el fet que es trobin a l'Arxiu Gràfic de l'ETSAB s'intueix que és fruit de la cessió de treballs professionals d'agrimensors a l'Escola de la Llotja de Barcelona, on s'impartien els estudis d'agrimensura fins a mitjans del S. XIX. Per la vinculació dels agrimensors amb l'Escola de la Llotja i sobretot amb el qui fou el primer director de l'Escola d'arquitectura (1875) i professor d'agrimensura (1859), l'Elías Rogent i Amat (1821-1897), deduïm que aquests documents van formar part d'un conjunt de material utilitzat per a l'ensenyament de l'agrimensura. Entre els documents catalogats d'aquest fons, es troben mapes d'arquitectes agrimensors tan notables com Miquel Garriga i Roca, Carlos Gaurán, Jean-Antoine Laur, Josep Oriol Mestres i Esplugues, Pedro Moreno Ramírez, Joan Soler i Mestres, i Tomás Soler i Linés.

Marques d'impressors catalans de la Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/marqimpress

Aquesta col·lecció digital permet l'accés a les imatges de les marques dels impressors catalans provinents dels llibres catalogats a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, des del segle XVI fins a principis del XX juntament amb altres dades de l'impressor i de la mateixa marca.

Material cartogràfic antic (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/mapesantics

La col·lecció digital Material cartogràfic antic té la voluntat de recopilar el material cartogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva i poder-lo difondre íntegrament. La col·lecció inclou diferents tipus d'obres, des dels grans atles clàssics (Mercator, Blaeu, Ortelius, etc.) a mapes solts, cartes nàutiques i celests, així com altres obres de caràcter geogràfic, totes elles impreses a Europa entre els segles XVI i principis del XIX. La col·lecció disposarà de més d'un centenar d'obres que s'aniran incorporant paulatinament al nucli inicial en la mesura que es vagin digitalitzant.

Materials gràfics (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/materialsBC

Aquesta col·lecció conté tota mena d'estampes molt miscel·lànies, tant de gravat noble (calcografia, xilografia) com de tècniques més populars (litografia, fotogravat). Destaca la col·lecció completa de proves d'estat dels "Caprichos" de Goya, anteriors doncs a la primera edició oficial del recull. Inclou també dibuixos originals de diferents artistes.

Memòria oral de Badia del Vallès
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/memobadia

La Memòria oral de Badia del Vallès pretén recollir la història de Badia des de l'any 1975, any de la seva fundació, fins a l'actualitat, i també l'origen i vivències dels seus fundadors durant la Guerra Civil i el Franquisme, a través de la memòria explicada dels ciutadans de Badia del Vallès. Més informació a: http://memoria.badiadelvalles.org/

Miquel Porter Moix (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/portermoix

El fons agrupa la documentació generada per Miquel Porter i Moix durant la seva extensa carrera professional així com també en la seva vida familiar. Encara que es va dedicar principalment al cinema, al llarg de la seva vida va fer moltes altres activitats que van des del teatre amateur a cantant, passant per l'activitat política. Cronològicament comprèn el període entre 1930 i 2004, any de la seva mort.

El món agrari a les terres de parla catalana
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/monagrari

El banc d'imatges "El món agrari a les terres de parla catalana", impulsat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural que aquí es presenta, és fruit de la participació de persones particulars, institucions, associacions, arxius, etc. que han cedit les seves imatges relacionades amb el món agrari per a fer possible aquest fons temàtic. Aquest banc d'imatges ha generat una exposició que comença la seva itinerància el 2011 i que pretén facilitar a la societat un coneixement del sector agrari des de finals del segle XIX per comprendre la realitat actual i entendre les polítiques agràries que en el marc europeu cal adoptar per possibilitar la continuïtat del sector.

Música impresa d'autors catalans i universals (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/PMautors

Aquesta col·lecció pretén ser una mostra del fons musical imprès que custodia el Centre de Documentació de l'Orfeó Català, un dels més rics i notables del patrimoni musical català i universal que comprèn del segle XVII (ca. 1576) al segle XX (1960). Entre les importants partitures musicals, en destaquen la primera edició de les Ensaladas de Mateu Fletxa, el Primer llibre de misses de Tomás Luis de Victoria (del 1576), una important col•lecció de partitures de guitarra del segle XIX de grans compositors: Ferran Sor, Bonaventura Bassols, Félix Ponzoa, José Brocá...

Música impresa d'autors catalans, universals i anònims (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/MMautors

Aquesta col·lecció digital permet la consulta en línia de manuscrits musicals conservats al Centre de Documentació de l'Orfeó Català. Un conjunt de manuscrits i edicions musicals d'una importància excepcional, tant per a la història de la música a Catalunya com a Europa que abasta des del segle XII al segle XX. Podem destacar, per exemple, un manuscrit amb cant gregorià del segle XI, misses hològrafes dels compositors renaixentistes Cristóbal de Morales i Giovanni Pierluigi de Palestrina, manuscrits de repertori per a tecla dels compositors Antonio Soler, Domenico Scarlatti, Carles Baguer, entre d'altres; el Cant de la Sibil·la datat a Barcelona el 1583, i del segle XIX i XX destaquen el manuscrit de la Suite Iberia d'Isaac Albéniz, alguns manuscrits autògrafs d'Enric Granados i manuscrits de compositors del segle XIX i XX, com els mestres de música per a cobla Pep Ventura o Juli Garreta.

Música manuscrita de Ramon Serrat i Fajula (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/MMserrat

L'obra musical del compositor i director Ramon Serrat i Fajula (Sant Joan de las Abadesses, 1881 - Terrassa, 1944) forma part del seu fons personal, ingressat a la Biblioteca de Catalunya el 2008. El fons comprèn més de mil documents entre partitures i particel·les, correspondència, manuscrits, impresos, fotografies, publicacions periòdiques, retalls de premsa, programes i altres documents. Ramon Serrat va fundar, participar i dirigir cobles, cors, bandes i escoles de música per tot arreu on residí i treballà: Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Olot, Granollers, Cassà de la Selva, Ripoll i Terrassa. Amb tot, el reconeixement i la popularitat els aconseguí com autor de sardanes. Aquesta col·lecció de partitures i particel·les permet conèixer la diversitat de registres compositius conreats i mostra la seva destresa en àmbits tan heterogenis com el de la música escènica, orquestral, per a banda i de cambra, sense oblidar la música coral i vocal.

Obres d'art d'autors catalans (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/OArtcat

Es tracta d'un conjunt de dibuixos, esbossos, retrats, caricatures... De temàtica musical i de grans compositors i personalitats relacionades amb l'Orfeó Català. Destaquem d'aquesta col·lecció un conjunt de rajoles policromes amb músics, el projecte del mosaic de cantaires per al fris de la façana del Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner; un nombre important de dibuixos de Joaquim Renart; retrats de grans compositors com: Lluís Millet, Antoni Nicolau, Enric Granados, Carles G.Vidiella...; i una col·lecció de dibuixos dels diferents espais del Palau fets per A.Sancho entre d'altres.

Paper moneda del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/papermoneda

Col·lecció que dóna accés a gairebé 300 bitllets locals emesos majoritàriament durant el període de la Guerra Civil a Catalunya, tot i que també hi ha emissions estatals del període franquista, de la Dictadura de Primo de Rivera i de la II República, d'alguns municipis d'Aragó del període de la Guerra Civil, i del 1898 a Cuba.

Partitures (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/partiturBC

Mostra del fons musical de la Biblioteca de Catalunya, un dels més rics i notables del patrimoni musical català i universal, que recull manuscrits del segle IX fins a composicions del segle XXI, i edicions musicals, del segle XV fins a l'actualitat.

Peces de museu (Filmoteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/museufilmo

Col·lecció de peces i aparells de cinema conservats a la Filmoteca de Catalunya procedents de diferents col·leccions particulars, essencialment de Delmiro de Caralt i Pilar de Quadras. Consta d'objectes del pre-cinema (zoòtrops, teatrins, praxinoscopis, llanternes màgiques, etc) i la primera fotografia, així com càmeres, projectors, i altres enginys que serveixen per entendre la història del cinema a Catalunya i el món.

Pegaso - memòria obrera (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/pegaso

Iniciem el projecte de Fonoteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la col·lecció Pegaso : memòria obrera (CRAI Universitat de Barcelona), un recull de 59 entrevistes realitzades als treballadors de la fàbrica Pegaso (ENASA). En paraules de Santiago Medina i Antonio Castán, antics treballadors de Pegaso i donants del fons a la Universitat de Barcelona: Una història que es construeix en el combat de sentiments de solidaritat, de risc, de repressió i entrega.

Pergamins (Biblioteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/pergamiBC

La col·lecció de pergamins que es guarden a la Biblioteca de Catalunya constitueix un conjunt documental d'extraordinari valor. El ventall cronològic que abracen va des del segle IX al XVIII i presenten una gran varietat de tipologies. Entre ells es troben els primers documents coneguts fins avui, escrits en llengua catalana, donats per Joaquim Miret i Sans a principis del segle XX. Les procedències són diverses: els conjunts més importants pertanyen a l'arxiu de l'Hospital de la Santa Creu (més de 5.000 pergamins), a fons patrimonials catalans (prop de 8.000 pergamins dels fons Saudín, Moja i Solterra), a la canònica d'Organyà (775 pergamins) i al monestir de Santa Maria de Vilabertran (690 pergamins).

Plaques de vidre de Ciències naturals (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/plaquesub

La col·lecció de "Plaques de vidre de Ciències naturals" és una recopilació d'unes 240 plaques de les primeres dècades del s.XX utilitzades com a material docent a la universitat, la majoria provenen de l'antic Laboratorio de Fotografía de la Facultat de Ciències però també es troben plaques comercialitzades per la firma francesa de Deyrolle de Paris i pel Laboratorio Biológico Marino de Baleares.

Plaques de vidre de l'Estació Enològica (VINSEUM - Centre de Documentació)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/plaqueseno

L'Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès va començar a funcionar el 1903, fruit de l'interès de viticultors, comerciants i ajuntament. Gràcies a l'empenta i professionalitat del seu director, en Cristòfor Mestre, l'estació és va convertir en un model per a les altres estacions de l'Estat espanyol. La formació de viticultors, elaboradors i comerciants de vins era una de les prioritats de l'Enològica. Les plaques de vidre eren un dels materials didàctics que utilitzaven, gràcies a les quals mostraven els causants de les principals malalties de la vinya, els aparells dels cellers, les tècniques vitícoles, etc. La col·lecció que es presenta és una selecció de 80 plaques, d'un total de 650, datades de principis del segle XX.

Postals de biblioteques de Catalunya (Universitat Autònoma de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/posbibcat

La col·lecció reprodueix postals il·lustrades amb vistes de biblioteques de Catalunya. Les imatges reprodueixen vistes exteriors dels edificis o sales interiors. Cronològicament, trobem il·lustracions des de principis del segle XX fins a l'actualitat. Estan molt representades les primeres biblioteques populars creades per la Mancomunitat, però també podem veure, entre d'altres, les sales de lectura d'hotels, casernes, convents, ateneus, etc.

Els documents originals formen part de la col·lecció privada de Joan Gómez Escofet, dipositada a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB, col·lecció que el donant continua incrementant. Aquesta col·lecció ha estat enriquida amb la incorporació de les vistes actuals a través de Google Street View. Sempre que ha estat possible s'ha intentat captar la mateixa imatge que la postal. Generalment es mostra l'exterior de l'edifici, però en alguns casos disposem d'imatges interiors. En el cas d'edificis desapareguts, s'inclou la vista actual del lloc on havien estat ubicats.

Premsa política clandestina (Universitat Autònoma de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/premsapolc/

Aquesta col·lecció conté 977 revistes de premsa política clandestina catalana del fons documental del CEDOC, secció de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes publicacions són bàsicament de l'època franquista de la dècada dels anys 60-70. Alguns títols han estat completats amb fons de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).

Programes de concert de l'Orfeó Català (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/ProgOC

La col·lecció consta de programes de mà, fullets, llibrets... que esdevenen de consulta obligada per reconstruir la història d'una entitat musical centenària tan important com és l'Orfeó Català. La col·lecció abasta els programes dels primers concerts de l'Orfeó Català, l'any 1892, fins als nostres dies. De la mateixa manera que la col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana, és una sèrie oberta que s'anirà enriquint fruit de l'activitat de l'Orfeó. La singularitat i especificitat d'aquesta col·lecció permet conèixer el repertori musical català i també europeu al llarg de més d'un segle, l'estrena de grans obres musicals interpretades per una agrupació coral catalana, com és el cas de l'estrena de la Missa en Si menor de Bach o la Passió segons Sant Mateu, o altres obres de compositors catalans, com el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge, l'Emigrant d'Amadeu Vives o l'emblemàtic El cant de la Senyera de Lluís Millet.

Programes de concert del Palau de la Música (Centre de Documentació de l'Orfeó Català)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/ProgPMC

La col·lecció consta de programes de mà, fullets, llibrets... dels concerts al Palau de la Música des de la inauguració l'any 1908 fins a l'actualitat. Es tracta, doncs, d'una sèrie oberta que s'anirà enriquint fruit de l'activitat del Palau. Aquesta col·lecció inclou els programes dels cicles del Palau, juntament amb col·leccions de programes d'entitats o agrupacions musicals diverses: Associació de Música da Càmera, Orquestra Pau Casals, Orquestra Ciutat de Barcelona... Igualment, conté programes de promotors externs com: Euroconcert, Promoconcert, Ibercamera… Per tant, es tracta d'un recull de més de cent anys de la trajectòria del Palau de la Música Catalana, el qual ha vist passar pel seu escenari –en un rang comparable al de les sales de concerts més emblemàtiques de la cultura musical europea– pràcticament tota la història musical i concertística del darrer segle: cantants, instrumentistes, grups de cambra, orquestres, directors i compositors.

Projectes de mestres d'obres (Universitat Politècnica de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/projectesob

Sèrie de dibuixos que formen part dels projectes que realitzaven els mestres d'obres i agrimensors per a obtenir el títol. Els projectes abarquen el període comprès entre 1859 i 1872, durant el qual existeix l'Escola de Mestres d'Obres. La línia d'ensenyament d'aquesta escola es caracteritzà per la concreció i el pragmatisme en els temes de projecte i en les solucions tecnològiques i això fa que els dibuixos tendeixin a la simplicitat i que estiguin mancats de les pretensions artístiques dels arquitectes acadèmics. Per als mestres d'obres, la missió fonamental del plànol és donar les indicacions precises per tal que el projecte sigui comprès per l'artesà que l'ha de construir. Així la majoria de projectes consten d'un croquis inicial, plànols de plantes, alçats, seccions i detalls constructius, i un pressupost.

Segells del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/segells

La col·lecció de Segells i Vinyetes de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, consta de 1.096 unitats documentals emeses durant la primera part del segle XX, i, des d'un punt de vista gràfic, constitueix una font d'anàlisi imprescindible per a l'estudi de la història política i social del país. Destaquen els segells realitzats per a l'Exposició Internacional de 1929, els dels períodes de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, de diverses poblacions i temàtiques, i la sèrie editada pels "Amigos de la Unión Soviética", amb fotografies de la vida quotidiana a l'URSS durant el règim estalinista.

Tasca pedagògica de l'Ajuntament de Barcelona (1900-1933) (Biblioteca Artur Martorell)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/tasca

Col·lecció formada per 51 llibres sobre la tasca pedagògica que va dur a terme l'Ajuntament de Barcelona durant el període de 1900 al 1933. Queda reflectit el compromís de l'Ajuntament en la relació a les escoles especials (cecs, sords i discapacitats), les escoles d'oficis, les escoles de la dona, les escoles a l'aire lliure i les colònies escolars, banys de mar i semicolònies. Així mateix hi ha llibres sobre el Patronat Escolar Municipal. Destaca el llibre Construccions Escolars de Barcelona amb el primer plànol d'escoles i serveis educatius de la ciutat.

Testimonis bibliotecaris (Departament de Cultura)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/testbiblio

La Xarxa de Biblioteques Populars va ser creada per la Mancomunitat de Catalunya el 1918 dins d'un projecte més ampli que també contemplava la Biblioteca de Catalunya i l'Escola Superior de bibliotecàries. Formava part de tot una sèrie d'Institucions i de serveis públics que tenien com a objectiu convertir Catalunya en una "nació culta, europea, civilitzada". El sistema bibliotecari català des de la seva implantació ha constituït un pilar fonamental en la construcció cultural del segles XX i XXI. En el context actual de recuperació històrica recent en destaquen, per les seves característiques testimonials i subjectives, els dietaris que les directores de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Populars van escriure des del dia de la inauguració de la biblioteca. Els testimoniatges escrits de les bibliotecàries són observacions directes i ininterrompudes durant gairebé setanta anys i són una font inestimable per a l'estudi sociològic que ens permet fer una radiografia d'aquests anys d'història del nostre país. Els materials continguts en aquesta col·lecció obren unes possibilitats de recerca molt desconegudes pels historiadors. Es tracta d'un projecte impulsat des del Servei de biblioteques del Departament de Cultura, en el qual també hi participen i col·laboren les següents biblioteques del Consorci de Biblioteques de Barcelona: Ignasi Iglésias-Can Fabra, Pere Vila, Sant Pau-Santa Creu i Francesca Bonnemaison, a més de la Biblioteca Carles Cardó de Valls, la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell, la Biblioteca Popular d'Ulldecona i la Biblioteca Comarcal Josep Finestres de Cervera.

Les veus del tèxtil - Sabadell (Fundació Bosch i Cardellach)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/veustextils

Les veus del tèxtil és un projecte realitzat en col·laboració amb el Gremi de Fabricants de Sabadell. Es va presentar amb el lema "Volem parlar de les persones que han fet gran Sabadell" per fer una crida ciutadana adreçada a la recuperació de la Memòria tèxtil de la ciutat de Sabadell amb l'objectiu d'enregistrar l'experiència de totes aquelles persones vinculades en el present o en el passat amb el sector tèxtil, i, d'altra banda, recollir documentació, que els particulars volguessin aportar. Es van enregistrar fins a 47 entrevistes, obtenint una mostra representativa de tots els sectors implicats: empresaris, teòrics, cosidores, nuadores, viatjants, filadores, tintorers, administratius, entre d'altres molts, que han volgut donar fe de la seva experiència vital.

Vidres de llanterna màgica (Filmoteca de Catalunya)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/vidresfilmo

Col·lecció de 482 plaques de vidre per a llanterna màgica, realitzades artesanalment a finals del segle XIX. La llanterna màgica és un invent de mitjans del segle XVII, precursor dels projectors de cinema o de diapositives. Un potent focus lluminós es concentra sobre un objecte transparent (plaques de vidre) mitjançant una lent anomenada condensador. Les imatges tenen un ampli àmbit temàtic, i en aquesta col·lecció trobem: imatges documentals que permetien conèixer ciutats i paisatges llunyans, escenes educatives i científiques utilitzades com a eina pedagògica, imatges còmiques, religioses, historietes infantils, etc.